Què significa aquest reconeixement?
És un premi que lliura cada any la International Communication Association (ICA), l’associació americana de comunicació, que és una de les més reconegudes a escala internacional. Tenen diverses seccions i jo estic molt activa en la de Comunicació Política perquè és el meu tema. L’any passat vam fer un article amb diversos autors europeus que estan a la Xarxa Europea de Comunicació Política (NEPOCS). Vam fer una macroenquesta amb 28.000 individus a tot Europa i vam analitzar perfils d’usuaris de notícies i la seva vinculació a diversos nivells de coneixement polític.

Què creus que ha marcat més la teva recerca?
Un dels punts d’inflexió de la meva carrera va ser el 2016, en un viatge a Jerusalem, vaig estar a la Universitat Hebrea de Jerusalem. Aquesta estada ha condicionat la meva manera d’entendre la recerca, que no és només aconseguir finançament, sinó també és aprendre d’altres cultures acadèmiques, aprendre com es fa un article i què pots extreure de cada investigador, intentar vertebrar equips… Va ser una experiència meravellosa en tots els sentits.

Com creus que podeu fer transferència de coneixement sent professors i investigadors alhora?
Espero fomentar i enriquir el debat al voltant del paper dels mitjans de comunicació en l’opinió pública. Estan passant moltes coses al món i crec que UIC Barcelona no pot estar al marge de tot això. Està fent una aposta molt important per servir-se del coneixement que té aquí i també el que s’està generant a tot el món. El futur és col·laborar amb diferents tecnològiques, col·laborar amb diferents centres, demanar finançament en diferents equips…

Què permet això?
A vegades, tenim un resultat a Espanya i no sabem fins a quin punt podem generalitzar-lo si no el comparem amb altres realitats. No sabem fins a quin punt la gent consumeix poques notícies a Espanya, no sabem fins a quin punt hem de preocupar-nos perquè la gent confiï poc en els mitjans de comunicació, si ens hem de preocupar per les notícies falses… La recerca comparativa i la col·laboració amb investigadors d’altres països t’obre la ment i et permet saber si els resultats que has obtingut aquí són generalitzables o no.

Com trasllades això a les aules per ajudar els teus estudiants?
En la meva assignatura, vaig intentar familiaritzar els estudiants amb centres de recerca, think tanks, associacions de periodistes que hi ha en altres països, perquè sàpiguen amb qui poden contactar en cas de trobar-se en un altre país.

Has trobat algun aspecte que t’ha pogut facilitar la feina com a investigadora a UIC Barcelona?
Hi ha un equip de periodisme amb el qual tinc molta sintonia, que estan investigant perfils d’usuaris de mitjans així com dietes informatives a les xarxes socials. He connectat molt amb ells i crec que tirarem endavant projectes interessants.

Com ha estat la teva estada com a professora i com a investigadora?
Aquests dos anys han estat fantàstics, m’han tractat molt bé. És una universitat molt ben organitzada, i que crec que ha de continuar apostant per la internacionalització. UIC Barcelona m’ha donat la llibertat de treballar amb moltíssima gent diferent, no només amb l’equip que hi ha aquí, i poder contribuir a obrir nous horitzons en el departament. Pel que fa a la meva feina com a professora, l’he gaudit molt. He fet assignatures d’anàlisi d’audiències en les quals he pogut treballar i implicar-hi els alumnes en l’ús d’eines per rastrejar el consum d’informació a internet i familiaritzar-los amb les últimes investigacions en el camp d’ús de mitjans a escala comparativa.

Podries detallar-nos una mica més l’estudi amb el qual vas guanyar el premi de la International Communication Association?
Va ser un estudi bastant noticiable, va aparèixer a La Stampa, La Reppublica… Vam trobar cinc perfils diferents: un perfil que anomenem minimalista, que no llegeixen ni miren gaire les notícies, no estan gaire interessats políticament. El tradicionalista no fa servir gaires mitjans, però fa servir els que ofereixen més informació i coneixement polític. Miren la televisió pública, i llegeixen diaris molt professionalitzats, són més grans que la resta d’usuaris.

Quins perfils més hi ha?
Els cercadors de notícies en línia, que tenen una dieta molt diversa de notícies. La Reppublica els denomina Indiana Jones. Solen ser dones, una mica més joves que els tradicionalistes. Són els que tenen una dieta informativa més diversa. Després hi ha els maratonians, que no tenen gaire coneixement polític en comparació amb la resta de perfils. Tenen una sobrecàrrega d’informació, cliquen a tot arreu i són molt actius a les xarxes socials, però no assimilen tot el que consumeixen.

També has publicat estudis sobre els canvis que va haver-hi en els patrons de consum amb el coronavirus.
Durant la pandèmia vam trobar que els usuaris feien servir més les xarxes socials i la televisió que altres mitjans. La nostra hipòtesi és que, en moments com aquests, quan els individus necessiten orientació perquè hi ha molta incertesa els mitjans tan immediats com les xarxes socials, on la informació viatja a una velocitat molt més rápida que en altres mitjans, o la televisió, et permeten estar informat en temps rècord.

En què estàs treballant ara?
Tinc un projecte finançat per la Fundació Nacional de Ciència Suïssa sobre la incivilitat en les xarxes i les conseqüències que això pot tenir per al comportament polític, per exemple, en altres contextos (fora de línia). Si la gent s’exposa a visions molt extremes i irrespectuoses a les xarxes, fins a quin punt afecta la seva predisposició a ser més violents en la vida real, o participar en manifestacions violentes, votar partits que tendeixen més a la violència... La idea va sorgir en l’era Trump. Vam comparar discussions polítiques al voltant d’eleccions en cinc països diferents: al Brasil, Israel, Espanya, Suïssa i els Estats Units.