En els últims anys, el nombre de dones que finalitzen els seus estudis en Odontologia ha passat d’un 2-2,5 % en els anys cinquanta a un 20 %-40 % en el 2000. No obstant això, malgrat que cada vegada hi ha més odontòlogues, encara hi ha una gran desigualtat en relació amb el nombre de dones professionals que ocupen un càrrec de responsabilitat en el sector. Com es pot resoldre aquesta disparitat? El Treball Final de Grau de l’alumna Laura Quintana analitza la situació de la dona en el sector i proposa solucions per equilibrar la balança davant una problemàtica que avui dia continua estant vigent.

1. Com descriuries la situació de la dona en l’odontologia durant el segle passat?
Perseverança i tenacitat, crec que la dona per fer-se un lloc dins del món científic, o “món dels homes” en aquella època, ho va tenir molt difícil, però gràcies a grans lluitadores i pioneres com, per exemple, Lucy Beaman Hobbs (la primera dona odontòloga titulada) ara nosaltres tenim un lloc dins del món científic.

2. Dius que creus que és important exposar en quina situació es troba la dona en el món de l’odontologia. Per què?
És important mostrar al món en quin punt estem. Per saber cap a on volem anar, primer hem de saber d’on partim i així poder millorar i canviar la situació, sempre es pot millorar. Tant les dones com els homes hem d’aportar el nostre gra de sorra perquè hi hagi més equilibri, més paritat de gènere, i així trencar el famós “sostre de vidre”. A vegades, l’única manera que tenim de mostrar que estem en desigualtat és aportant a la societat recopilacions i recerques de dades en què queda plasmat aquest desequilibri.

3. Quins són els resultats que més criden l’atenció de la teva recerca?
Un dels resultats que més criden l’atenció, sens dubte, és veure que des del 2012 el percentatge de col·legiats ha canviat a més nombre d’odontòlogues i s’ha mantingut aquesta tendència fins a l’actualitat. En canvi, no es correlaciona amb els càrrecs de responsabilitat. A Espanya, de moment, només dues dones han aconseguit el lloc de degana en les facultats d’odontologia.

4. Quins aspectes caldria millorar en el sector?
Al meu entendre, sobretot cal intentar equilibrar els càrrecs de responsabilitat en l’àmbit mundial. En el meu TFG es pot observar que no és un problema local d’Espanya, sinó mundial, encara estem en un punt en què els homes “governen” i les dones estem en un segon pla. Espero que algun dia aconseguim la paritat i cap gènere estigui en més avantatge que l’altre.

5. Com creus que es podrien solucionar aquestes problemàtiques de desigualtat?
Entre tots. No és una cosa que pugui fer una sola persona, sinó que hi ha de participar tota la societat. Primer hem d’obrir els ulls i veure el problema per després buscar una solució. El principal problema és que hi ha gent que no reconeix o que encara no veu aquesta desigualtat. Hem de tenir, tant homes com dones, un canvi de mentalitat social i cultural de 180°, i eliminar els famosos estereotips de gènere, i a partir d’aquí anar fent petits canvis progressius.

6. Quins són els principals obstacles que es troben les dones a l’hora d’ascendir en llocs de responsabilitat en el sector odontològic?
Crec que els principals obstacles o els motius pels quals una dona no accepta llocs de responsabilitat són els següents: moltes dones s’enfronten a reaccions fruit de prejudicis i tenen la necessitat de demostrar la seva competència i capacitat als companys, i creen una pressió addicional en què se’ls fa realment difícil suportar el lloc de responsabilitat. També, en altres articles s’ha demostrat que l’absència de rols en el lideratge femení descoratja altres dones potencialment interessades en la posició. Finalment, el vincle de responsabilitat familiar i maternal d’una dona és una de les principals causes de rebuig a càrrecs de responsabilitat que comporten més hores de feina.

7. Com et vas adonar de l’existència d’aquest problema?
Realment des de petita he vist aquest desequilibri, però a través del TFG m’he adonat que va més enllà del que m’imaginava. És realment interessant de llegir.

8. Quina és la situació de la dona a UIC Barcelona? Quina ha estat per a tu la dada més destacable del cas?
Bé, des del curs 2001-2002 a UIC Barcelona es graduen actualment més dones que homes. En els màsters, des que tenim dades del 2002-2003, també hi ha més tendència femenina. Crec que a UIC Barcelona estan començant els canvis i esperem que hi hagi més paritat de gènere en un futur. Actualment els llocs de responsabilitat, com els de cap d’àrea, estan gairebé tots ocupats per homes. Sembla que la base del professorat s’està equilibrant i hi ha més paritat de gènere, amb la qual cosa, és de preveure un possible canvi en els càrrecs de responsabilitat. És rellevant també el fet que a la Junta de la Facultat d’Odontologia hi ha paritat des de fa deu anys.

El que em va sorprendre més en la recol·lecta de dades de UIC Barcelona va ser observar que des d’un principi en els màsters han abundat més les odontòlogues.

9. De les dones que decideixen estudiar Odontologia, per quina especialitat se solen decantar? Per què creus que és així?
Hi ha una clara tendència femenina en els màsters d’odontopediatria i ortodòncia, encara que en els altres (IMOS, endodòncia, periodòncia, etc.) està començant a equilibrar-se.
Odontopediatria, encara haig de confirmar les meves dades amb una psicòloga, però crec que és pel vincle que tenen les dones amb els nens i el seu instint protector. L’ortodòncia va més relacionada amb treballs on hi ha absència de sang. Un treball no tan “agressiu”.

10. El teu TFG és una continuació de la recerca de la Dra. Sandra Fernández i la Dra. María Arregui. Quines lliçons es pot aprendre de la seva recerca i quines novetats aportes amb el teu treball?
Les doctores van recopilar les dades dels graduats des del curs 2001-2002 fins al curs 2018-2019 i les van comparar amb el percentatge de professorat per gènere.
Van observar que encara predominen els professors, però en els últims deu anys hi ha gairebé paritat. En la seva recerca podem veure el canvi de professorat de UIC Barcelona cap a un de més equilibrat i també la tendència femenina en l’odontologia.

El meu treball recopilarà les dades dels màsters i postgraus de UIC Barcelona, i estratificarà el predomini d’unes certes especialitats per gènere i els motius objectius i psicològics. També, estratificarà per gènere els càrrecs de responsabilitat de les universitats d’Espanya i exposarà els possibles motius pels quals la dona rebutja càrrecs d’alta responsabilitat des d’un punt de vista psicològic i educacional. A més a més, podrem observar el creixement per gènere dels dentistes col·legiats en els últims deu anys a través d’informació obtinguda del Consell de Dentistes d’Espanya i de l’INE (Institut Nacional d’Estadística). Finalment, plantejaré possibles estratègies per equilibrar la paritat de gènere i com promocionar les dones en càrrecs de responsabilitat.