20/11/2015

L’arbitratge per resoldre conflictes, el gran desconegut

El dia 12 de novembre, en el marc de les conferències de formació contínua de la Facultat de Dret, el Sr. Jesús M. de Alfonso, president del Tribunal Arbitral de Barcelona (TAB) va visitar UIC Barcelona. La conferència del president del TAB es va centrar a exposar als assistents els avantatges de l’arbitratge que, contràriament al que molta gent pensa, genera efectes de cosa jutjada.

De Alfonso va començar amb una dada: “A l’Estat espanyol  es duen a terme, anualment, un milió vuit-cents mil procediments judicials en matèria civil, per contra, en la via arbitral no se’n fan més de mil”. Aquest desequilibri sorprèn més si es té en compte que, com va explicar el president del TAB, es tracta d’un procediment més ràpid i més barat que el judicial.

També va dir que aquest procediment extrajudicial es veu cobert per les mateixes garanties processals que els judicis ordinaris i que les resolucions tenen tots els efectes de cosa jutjada, si bé, a falta d’execució voluntària del laude, per la part o les parts obligades, cal que el procediment sigui homologat pel jutjat competent, per arribar a una execució forçosa.

A més a més, a diferència del procediment judicial, les parts poden sol·licitar arbitratge de dret (fonament jurídic) o arbitratge d’equitat (fonament de rectitud o de justícia), basant-se en preceptes tècnics sobre la matèria tractada i no en procediments formalistes i garantistes. Així, l’ordenament jurídic no enterboleix el fons de què tracta la controvèrsia i la figura de l’àrbitre pot recaure en una persona experta en la matèria.

Aquestes resolucions extrajudicials, va explicar el ponent, no són objecte d’ulterior recurs, de manera que, si bé fa molt important la qualificació correcta dels fets i l’ús absolutament curós del principi dispositiu, s’eviten dilacions indegudes o de mala fe processal que tinguin com a únic objecte evitar el compliment de la “condemna”.

El ponent va acabar dient que la causa que fa que aquesta eina jurídica, de justícia privada, sigui poc usada és el desconeixement que se’n té. Va demanar que a les universitats se’n faci més menció i estudi, no només per fomentar-ne l’accés, sinó també per poder nodrir els tribunals, cada cop més, de juristes i professionals amb vocació específica. D’aquesta forma, es pot anar descarregant el sistema judicial i fer que esdevingui vertaderament eficaç i ràpid en les controvèrsies que no es puguin solucionar en la via arbitral més àgil.