Per què vas decidir estudiar Educació Primària?
Jo sempre em vaig sentir molt a gust a l’escola, però no va ser fins als 14 o 15 anys, mirant un vídeo, que em vaig adonar de la gran importància de l’educació. Els mestres posen els pilars de la societat. Incideixen directament en les pròximes generacions i poden transformar el món. A més a més d’això, vaig triar estudiar Educació Primària perquè m’apassionen els nens, i crec que podem i hem d’aprendre molt d’ells. I, per descomptat, perquè sento que és la meva manera d’aportar un gra de sorra a la societat.

Què t’aporten els estudis de Psicologia en el doble Grau en Educació?
Els graus en Psicologia i Educació són molt complementaris. És una combinació que no sorprèn ningú i, no obstant això, molt poques universitats l’ofereixen (UIC Barcelona és l’única de Catalunya). Cada vegada l’escola tendeix a ser més inclusiva. Per tant, és essencial que els professors tinguin els coneixements necessaris per atendre les necessitats dels alumnes. Els estudis de Psicologia m’aporten una visió més àmplia i holística de la persona, la qual cosa em servirà per comprendre més bé els meus futurs alumnes i adaptar-m’hi.

Com creus que ha influït la pandèmia en l’àmbit de l’educació?
La pandèmia ha provocat que els educadors, com tantes altres professions, es reinventin. Han hagut de crear una gran varietat de materials i buscar recursos per treballar en el format en línia i adaptar-se a les diferents situacions familiars.

El gran problema és que a primària els alumnes no són autònoms, no pots exigir a un nen d’entre 6 i 12 anys que aprengui de la mateixa manera a través d’una pantalla. L’educació és molt més que la mera adquisició d’uns continguts. La COVID-19 ha posat en relleu que no som màquines, que necessitem el contacte i la interacció humana per viure. Moltes vegades del nostre temps se’n diu l’era digital, estem enganxats als mòbils, les tauletes, els ordinadors… Veiem el món a través d’una pantalla en comptes d’aprofitar tots els nostres sentits.

Quin paper creus que tenen els educadors en una situació de crisi com la que estem vivint?
Crec que els educadors han assumit un paper clau en aquesta situació de crisi. Quan tot va començar, enmig de la incertesa, van ser capaços de donar respostes innovadores. D’impartir classe com mai ho havien fet. D’acompanyar i fer costat als seus alumnes en la distància. Tot i això, malgrat que van haver d’adoptar noves metodologies i donar el 100 % de si mateixos, el seu paper continua sent el mateix. Educar els seus alumnes perquè siguin bones persones, compromeses amb la societat.
A l’inici d’aquest curs, els alumnes de la Facultat de Ciències de l’Educació us vau traslladar a les noves aules habilitades al Campus Sant Cugat, deixant enrere les que teníeu a Barcelona. Què ha suposat aquest canvi per a vosaltres?
Ha suposat un gran canvi. Hem passat d’estar en un edifici que era exclusivament de la Facultat d’Educació a compartir tot un campus amb els diferents graus de ciències de la salut. Ha estat un canvi d’ambient total que estic convençuda que resultarà molt enriquidor. Crec que compartir experiències o coneixements amb altres persones t’obre molts horitzons. No obstant això, encara no hem pogut gaudir al 100 % d’aquestes experiències. En seguir la modalitat blended veníem pocs dies a la Facultat. Espero que el curs que ve puguem aprofitar totes les oportunitats que ens ofereixen les noves aules.
 
Quines diferències notables has trobat entre tots dos espais?
Tots dos són molt diferents, jo diria que un és el blanc i l’altre el negre. Les aules anteriors eren les tradicionals: teníem el pupitre del professor i, davant seu, files de taules llargues fixes. En canvi, les noves són més innovadores, estan a l’avantguarda de l’educació. El més cridaner és que les taules i les cadires són completament mòbils, tot té rodes. Però, a més a més, es pot escriure a les parets, tenen diverses pantalles, les parets són de vidre (la qual cosa dona molta sensació d’amplitud), hi ha molta llum… Tot et mou a treballar de manera cooperativa i a ser més flexible quan imparteixes la classe. Clarament, depèn de l’estil del professor. Alguns saben aprofitar més bé tots els recursos, però estic segura que entre tots aprendrem a treure’n el màxim profit.

En relació amb els estudis i la situació pandèmica, quin missatge t’agradaria transmetre als teus companys d’Educació?
En primer lloc, m’agradaria enviar-los un missatge d’agraïment per l’esforç que han fet. I en segon lloc, vull demanar-los que no perdin la il·lusió. Que hem triat una professió exigent, però que té recompensa. Estem educant la pròxima generació!

Com descriuries el futur de l’educació d’aquí a uns anys? La psicologia formarà part del pla d’estudis del grau?
L’educació d’aquí a uns anys serà molt més inclusiva i, amb l’auge de la psicologia com a ciència, cada vegada podrem detectar abans les dificultats d’aprenentatge. Els professors es trobaran amb un gran nombre de casos amb un diagnòstic establert. Això implica que caldrà conèixer a fons les dificultats que presentin per gestionar-les adequadament a l’aula i saber brindar-los tot el suport que necessitin.

A vegades, es pot tenir la visió d’un trastorn d’aprenentatge com un dèficit, com una incapacitat, quan, veritablement, ens assenyala que aquesta persona aprèn d’una manera diferent i aquí hi ha la riquesa de l’ésser humà. L’important és conèixer-nos per així tenir les eines i les estratègies necessàries per aconseguir les nostres metes.

Actualment, la psicologia ja forma part dels estudis del grau. No obstant això, al meu entendre, no n’hi ha prou. S’imparteix als primers cursos, quan encara no hem vist com funciona en realitat l’aula, quins conflictes poden sorgir, com s’han de gestionar. Seria més interessant si fos més aplicada, treballant casos que hagin passat realment.

Quins reptes tenen els educadors actualment i com creus que poden afrontar-los?
Actualment, els educadors tenen moltíssims reptes. Per a un professor mai hi ha dos dies iguals. Dit això, en la meva poca experiència, crec que el repte més important al qual ens enfrontem és com mantenir l’atenció i la motivació dels alumnes. Estem en la societat de la immediatesa, ens hem acostumat a aconseguir-ho tot al moment, a canviar d’activitat constantment, a intentar estar pendents de mil coses alhora… I de la mateixa manera que ho fem els adults, ho fan els nens. Un nen pràcticament des que neix està exposat a multitud d’estímuls que passen ràpid i quan arriben a l’escola esperen que tot sigui ràpid també. No han après a parar atenció de debò.

Com a societat, hauríem de fer un esforç per alentir el nostre ritme de vida i així poder gaudir-la més a fons. Aquesta manera de viure genera un gran estrès, tant que s’ha arribat a dir que és la malaltia del segle XXI.