Coincidint amb la Setmana Europea de l’Esport, els investigadors han destacat que l’entrenament de força amb resistències isoinercials, màquines accionades per l’esportista utilitzant la seva pròpia capacitat de força, sense alimentació externa, suposa una millora superior en el rendiment dels esportistes que l’entrenament gravitacional, que empra dispositius com els pesos o la resistència per cable.

Aquesta és la principal conclusió d’un estudi elaborat pel Departament de Fisioteràpia en dos grups de jugadors d’handbol. Un d’ells va seguir l’entrenament gravitacional, el més habitual en entrenament esportiu, i l’altre ho va fer amb dispositius isoinercials. Totes dues metodologies van permetre veure millores entre l’inici i el final del procés, però es van determinar millores superiors en el grup que entrenava amb isoinercials en les proves de repetició del canvi de direcció, segons els autors. 

Com explica Daniel Romero, director del Departament de Fisioteràpia i un dels autors de l’estudi, “la clau de l’estudi és que la màquina inercial permet augmentar la tensió desenvolupada en les fases de frenada del moviment, mentre que en una màquina gravitacional això no és possible en la mateixa mesura perquè la resistència no és autoadaptada”. 

Els autors han assenyalat també que els resultats d’aquest estudi són aplicables a tots els esports en els quals es realitzen accions explosives i l’entrenament inercial pot tenir més justificació. No obstant això, també se’n podrien beneficiar un altre tipus d’esportistes, com els corredors de marató, ja que aquest tipus de dispositiu augmenta no només l’explosivitat, sinó també la resistència d’estructures musculars i tendinoses.

Després de comprovar-se l’efectivitat de l’entrenament amb isoinercials, els investigadors del Departament de Fisioteràpia han posat en marxa un estudi per determinar els beneficis d’aquesta metodologia en persones actives més grans de 60 anys, en comparació amb el sistema gravitacional.