La Càtedra WeCare de UIC Barcelona va reunir experts d’àmbit internacional en la trobada que es va fer el 24 de febrer amb l’objectiu principal de reflexionar sobre l’etapa final de la vida, la importància de tractar de manera multidimensional els pacients i les seves famílies i el paper fonamental de les cures pal·liatives per reduir el patiment intens que experimenten.

El Dr. Eduardo Bruera, cap de Cures Pal·liatives del MD Anderson Cancer Center (Houston) i professor i F. T. McGraw Chair en el tractament del càncer a la Universitat de Texas (EUA), va ser l’encarregat d’inaugurar la sessió, en la qual van participar més de 1.000 persones. El reconegut metge paliatòleg va destacar la importància de “canviar les estructures i els processos dels centres i entitats sanitàries per fomentar la creació d’unitats de cures pal·liatives en les quals professionals especialitzats puguin atendre i acompanyar els pacients i les seves famílies”. “Les facultats de Medicina també hi tenen un paper rellevant ja que està a les seves mans formar els futurs metges en les cures pal·liatives i així donar més visibilitat a aquesta especialitat que és tan desconeguda per la societat i alhora tan necessària”, va afegir el Dr. Bruera.

En aquest sentit, la Dra. Cristina Monforte, codirectora de la Càtedra WeCare, va incidir en la necessitat d’avaluar de manera proactiva el possible desig d’avançar la mort que pot donar-se en alguns pacients, encara que ells no l’expressin. Només així s’aconseguirà entendre i fer emergir possibles àrees de patiment que, d’una altra manera, no es detectarien. “Aquest coneixement és fonamental ja que, com mostren els nombrosos estudis realitzats des de la Càtedra, la por principal dels pacients amb malalties avançades o en l’etapa final de la vida és el patiment. “És fonamental avaluar el desig d’avançar la mort i el patiment per poder dissenyar plans terapèutics individualitzats i així pal·liar aquest patiment en el pacient i la seva família”, va explicar la Dra. Monforte.

Al llarg de la sessió, també es va destacar la importància d’establir una relació propera i fluida entre el pacient, la família i l’equip mèdic, amb l’objectiu de poder definir una planificació anticipada de la presa de decisions. “Poder decidir amb antelació quin tipus de tractaments vol rebre el pacient quan la malaltia avanci, comunicar els seus desitjos i preocupacions, aporta tranquil·litat i control al pacient i li permet afrontar més bé el present i el futur”, va explicar el Dr. Christian Villavicencio, director mèdic de Caredoctors i professor de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de UIC Barcelona. Altres aspectes que es van abordar durant el seminari van ser “la necessitat de potenciar les cures pal·liatives avançades per als casos complexos en els quals la persona expressa el desig d’avançar la seva mort, o de la sedació pal·liativa per no prolongar artificialment la vida de persones quan els símptomes o el sofriment de la seva malaltia no responen a tractaments”, com va mostrar el Dr. Jaime Boceta, metge de Cures Pal·liatives, president del Comitè d’Ètica de Sevilla Sud i vocal de la Societat Espanyola del Dolor.

Finalment, el Dr. Rogelio Altisent va ser l’encarregat d’analitzar la proposició de llei orgànica de regulació de l’eutanàsia des de la perspectiva que recull l’informe realitzat pel Comitè de Bioètica d’Espanya, del qual és vicepresident, i va centrar les reflexions en els aspectes ètics de la proposta de llei. Entre altres aspectes, va reflexionar sobre la importància que té que una societat decideixi el seu model antropològic. “Hi ha dos models diferents davant els quals no es pot tenir una posició neutral: el que defensa la vida i la protegeix com a bé primari ja que permet la realització humana en tots els àmbits, o el que protegeix l’exercici de l’autonomia de l’individu sense cap mena de límits”, va assenyalar el Dr. Altisent.

Veure el seminari virtual complet