L’estudi també revela que dur a terme tasques de cura afecta l’organització de les feines de la casa: més de la meitat dels cuidadors informals o familiars porten a terme les tasques domèstiques sense l’ajuda de ningú, davant del 33 % de les persones que no tenen a càrrec familiars malalts, que majoritàriament comparteixen les tasques domèstiques.

Segons el Dr. Luis González de Paz, investigador principal de l’estudi: “El sistema sanitari està centrat en els pacients i no en els cuidadors i, en un context d’envelliment i cronicitat, les administracions haurien de facilitar el suport psicològic i emocional a les persones que tenen algú al seu càrrec. Cal tenir cura de les persones que tenen cura, incrementar-ne la percepció de suport social i que sentin que són recolzades per la societat”. En aquest sentit, el Dr. González de Paz creu que podem “explorar l’experiència dels països nòrdics, que han posat en marxa programes d’acompanyament per a aquestes persones”. En tot cas, recalca González: “És important que tota acció d’ajuda a aquestes persones vagi recolzada per l’evidència científica: que les accions responguin a les necessitats dels cuidadors i que es mesuri l’impacte real que tenen. En aquest camp, el de l’avaluació, encara hi ha molt per fer”, diu.