Les sèries de televisió i les pel·lícules “banalitzen en certes ocasions” les persones que pateixen la Síndrome d'Asperger, segons la professora de la Facultat de Ciències de la Comunicació de UIC Barcelona i especialista en comunicació audiovisual transmèdia, Montserrat Vidal i el professor de Publicitat i Relacions Públiques de la Universitat Abat Oliba CEU, Alfonso Freire. Els protagonistes d'algunes de les sèries d'èxit com ‘The Big bang Theory’ o ‘The Good Doctor’ pateixen aquest trastorn del neurodesenvolupament que afecta, especialment, a la comunicació i interacció social i que s'inclou dins dels Trastorns de l'Espectre de l'Autisme (TEA).

Amb motiu del Dia Mundial de l'Autisme que se celebra el 2 d'abril, Vidal ha assegurat que de vegades les sèries de ficció han “despersonalitzat la persona respecte a l'Asperger tendint a crear estereotips generalistes”. No obstant això, la professora de la Facultat ha destacat que les xarxes i plataformes també “estan ajudant a desestigmatizar” i al fet que “es pugui parlar obertament de qualsevol trastorn mental”. A més, ajuden “al fet que es creuen comunitats virtuals que donin suport i veu a les persones afectades i els seus familiars”.

Nombrosos guionistes i directors estan apostant per personatges amb aquesta mena de trastorn, una cosa no gaire habitual en ficcions de fa uns anys. Per a l'especialista en comunicació, “es tracta d'un patró d'èxit que s'està repetint en diferents sèries i pel·lícules com venim observant en els últims anys”. En aquest sentit, ha assenyalat que “estem advertint que la societat accepta millor a aquesta mena de personatges perquè són més reals i pròxims a l'audiència, no com els estereotips virtuosos d'una altra època”.

Així mateix, Vidal ha insistit que “la forma en la qual s'està tractant l'Asperger en sèries i cinemes, en alguns casos s'ha convertit en una pauta que connecta fàcilment amb l'espectador”. No obstant això, ha afegit que “l'arc evolutiu dels personatges, sobretot en sèries, el va allunyant d'aquesta imatge inicial en la qual la persona acaba ponderant per sobre del trastorn que pateix”.

La professora de la Facultat ha conclòs que “probablement les sèries i la ciència-ficció no són una font referencial per a conèixer la veritat sobre aquest i un altre tipus de trastorns”.