Fa ja gairebé vint anys que l’empresari basc Jon Imanol Ibarra va comprendre la necessitat d’omplir un buit en un sector que, en aquell moment, començava a despertar interès, sobretot, en l’àmbit públic: el de l’accessibilitat i el disseny universal. Així va néixer Puntodis, una empresa pionera a escala estatal, especialitzada en serveis d’accessibilitat en comunicació i que té per objectiu que totes les persones puguin desenvolupar-se en qualsevol entorn amb independència i accedeixin a tots els recursos amb la mateixa facilitat.
Puntodis acaba de renovar, per vuitè any, el seu compromís amb el Postgrau en Accessibilitat: Especialista en Disseny Universal de UIC Barcelona. Conversem amb Jon Imanol Ibarra per repassar la seva trajectòria empresarial i conèixer el paper central que l’accessibilitat ha adquirit en el món de l’arquitectura i l’urbanisme.
1. Puntodis neix l’any 2004 com una de les primeres empreses —sinó la primera— que a Espanya ofereix serveis relacionats amb l’accessibilitat en la comunicació. Com diries que ha canviat la situació en aquests més de vint anys en matèria d’accessibilitat?
El canvi ha estat gradual i jo diria que avui dia la gran diferència entre finals dels 90 i la primera dècada dels 2000 ha estat la conscienciació. Un grup reduït de professionals a Espanya es va adonar del gran repte que teníem al davant i van començar a treballar en la transformació per explicar que les persones cada dia viuen més, que les nostres ciutats no estan adaptades per a això, que l’accessibilitat no és només una qüestió de cadires de rodes. Entre ells sens dubte situo el professor Enrique Rovira-Beleta. A tot això, se suma que la legislació comença a preveure que el que cal canviar és l’entorn construït perquè es pugui fer servir en condicions d’igualtat per tota mena de persones independentment de les capacitats que tinguin.
2. De quina manera sorgeix la teva vocació empresarial pel tema de l’accessibilitat?
Abans de la creació de Puntodis ja vaig començar a interessar-me per l’accessibilitat i, amb la meva empresa anterior, RÓTULOS GETXO, vam posar en marxa alguns projectes de senyalització per a tothom, com el de la seu del Govern Basc a Lakua (Vitòria-Gasteiz). Suposo que érem joves i vam comprendre aviat que en aquest camp hi havia una gran oportunitat, encara molt difícil de tirar endavant per l’escassa visió i, sobretot, grau de conscienciació de l’administració i molt menys de l’empresa privada.
3. El teu equip, avui dia, l’integren experts formats en l’àmbit del disseny per a tothom. Hi ha futur en aquest sector per a perfils professionals com el d’un arquitecte?
Per descomptat. L’arquitecte és el gran director de l’orquestra. Sense ell no hi haurà una transformació dels entorns en els quals ens movem. És feina de l’arquitecte que ens hi sentim bé i per a això, a l’hora de dissenyar, ha de pensar que no existeix la persona perfecta i que al llarg de la vida les nostres necessitats aniran canviant.
4. Hi ha cada vegada més conscienciació sobre la necessitat de millorar la qualitat de vida de les persones amb diversitat funcional? És més difícil conscienciar un polític o un empresari?
Jo diria que en la política ja ho tenen clar. Penso que tots els partits tenen el deure de posar en pràctica la pròpia legislació que hem creat que, a Espanya, és realment molt avançada. Una altra cosa és el món de l’empresa. La meva experiència em diu que només es mou en termes de rendibilitat. Cal que els empresaris entenguin que és bo per al seu negoci i aquí encara falta un tros.
5. Hi ha coordinació entre les associacions de persones amb diversitat funcional i els agents polítics i socials a l’hora de desenvolupar millores relatives a l’accessibilitat?
En absolut, però també reconec que és molt difícil. Les organitzacions són molt atomitzades i localistes. Cadascú té una missió envers els seus socis i coneix bé la seva problemàtica, d’aquí ve que coordinar-se amb d’altres es faci complicat. Conec moltes associacions que, tot i que estan compromeses amb la mateixa finalitat, no acaben de posar-se d’acord. Per donar solucions integrals i millorar els nostres entorns, productes i serveis és necessari una bona formació i donar solucions que en la mesura del possible no discriminin ningú.
6. Quins diries —en línia amb els serveis i productes que ofereix la teva empresa— que han estat els avenços més importants en matèria d’accessibilitat universal en els últims anys?
D’una banda jo diria que els avenços més importants s’estan produint per la facilitat d’accés a Internet, la notable millora del servei gràcies al mercat comú europeu i la desaparició del roaming. La possibilitat d’accedir a informació digital integrada amb altres solucions més físiques està proporcionant avenços que ajuden a percebre i comprendre més bé qualsevol informació que es pugui necessitar.
A més a més, les dades que aconseguim de l’ús de la tecnologia ens permeten prendre decisions més encertades. Únicament ens falta —i hi estem centrant un gran esforç— que totes aquestes eines siguin accessibles per a tothom.
7. A més de la important tasca d’assessorament a l’hora d’adequar un espai determinat segons els criteris d’accessibilitat universal, Puntodis ha desenvolupat patents pròpies que han contribuït a la millora del dia a dia de milers de persones. Quin valor té, per exemple, que un espai públic sigui accessible per a tothom independentment de les limitacions físiques o sensorials que tinguin?
El valor és infinitament positiu. Les limitacions de desenvolupament i comprensió d’aquests espais públics són causades per la no adaptació d’aquests espais, per la qual cosa la nostra feina és capgirar aquesta situació. Poso un exemple: si Stephen Hawking, el famós astrofísic que ens va deixar un llegat científic incalculable desenvolupat gairebé íntegrament al mateix temps que la seva malaltia —l’esclerosi lateral amiotròfica—, hagués nascut un segle abans molt probablement l’haurien apartat i titllat de qualsevol cosa menys del que va demostrar ser. La tecnologia i l’adaptació a l’accessibilitat han estat de molta utilitat per a tots nosaltres.
8. Queda camí per recórrer en l’àmbit de l’accessibilitat universal? De quina manera pot influir l’envelliment progressiu de la societat?
Influeix en tot ja que canvia la nostra manera de veure les coses en aquest sentit. De creure que són només uns quants els que tenen alguna discapacitat a adonar-nos que ens pot passar a nosaltres mateixos d’una manera temporal o simplement pel pas de la vida. La sanitat ha fet que puguem viure molts anys i voldrem que els nostres entorns, productes i serveis siguin una possibilitat al nostre abast. L’accessibilitat i el disseny per a tothom han vingut per quedar-se.
9. Al llarg de tota la teva trajectòria professional, quin ha estat el moment o projecte més satisfactori o el que més t’enorgulleix?
Jo no em quedaria amb un projecte concret, ja en són uns quants, perquè cada projecte se suma a l’anterior. Allò més satisfactori m’ho trobo en el dia a dia perquè tinc la sort de tenir sempre un motiu de millora.
Ara bé, aquesta professió m’ha donat la possibilitat de treballar en molts llocs emblemàtics. Per exemple, recordo l’Exposició Universal del 2008 a Saragossa, un encàrrec d’assessorament del despatx del professor Enrique Rovira-Beleta per a un entorn que rebria milers de persones del món sencer i en el qual vam tenir l’oportunitat de col·laborar. Tampoc podria deixar d’esmentar altres projectes, com els desenvolupats per a les instal·lacions del Complex de la Moncloa, el Ministeri de la Presidència, la seu central de l’IMSERSO de Madrid o la Universitat Complutense de Madrid.
10. Des de fa vuit anys, Puntodis manté el seu compromís amb el Postgrau en Accessibilitat: Especialista en Disseny Universal de UIC Barcelona. Com valores, a nivell formatiu, que existeixi aquest programa superior dirigit a futurs experts en accessibilitat universal?
El coneixement en això, com en tot, és fonamental. El Postgrau en Accessibilitat: Especialista en Disseny Universal de UIC Barcelona té un gran reconeixement internacional i és per això que el compromís de Puntodis és un gran orgull per a tots nosaltres. També pensem que els futurs experts molt probablement seran bons col·laboradors. L’accessibilitat és una matèria transversal i es necessita cooperar per treure el màxim partit dels projectes.
11. Què opines que UIC Barcelona School of Architecture sigui l’única escola d’arquitectura a Espanya que té l’accessibilitat com a matèria obligatòria?
Per descomptat això denota la importància que se li ha donat i que té. Ara mateix és un gran diferencial tot i que penso que altres facultats i escoles acabaran per incorporar l’accessibilitat en els seus plans d’estudi.
12. Creus que els arquitectes i, en general, els professionals del disseny d’espais estan prou conscienciats amb aquesta realitat?
A poc a poc anem avançant. Si no ho estan ho estaran, no hi ha cap més opció. O es consciencien o els seus projectes no s’adequaran a la nova legislació que ja és aquí i que preveu l’accessibilitat universal en tots els camps, un d’aquests, i molt important, el de l’edificació.