El congrés s’ha celebrat amb motiu del vintè aniversari de l’Any Internacional de la Família, promulgat per l’ONU. La família com a agent de canvi ha estat present en tots els eixos temàtics del programa: economia, salut, educació i polítiques familiars. Al llarg d’aquests dos intensos dies han tingut lloc sessions de totes les disciplines –economia, sociologia, ciències de la salut, ciències polítiques, dret, demografia, educació, psicologia– que “han posat de manifest la transversalitat i interdisciplinarietat dels estudis que tenen com a objecte la família”, ha comentat la Dra. Montserrat Gas, directora de l’IESF. “Amb la seva contribució acadèmica aquests experts han generat no només reflexió sinó nous debats i un coneixement més profund, teòric i empíric de la família”, ha afegit la Dra. Gas.
Al congrés s’han fet 80 comunicacions de participants de 33 països, entre els quals destaquen Sud-àfrica, Turquia, Canadà, Xina, França, Portugal, Austràlia, Guatemala, Romania i Macedònia.
SÍNTESI DE LES CONCLUSIONS DE LES APORTACIONS DELS EXPERTS
Maria Sophia Aguirre, professora d’Economia de la Catholic University of America, va pronunciar la conferència inaugural sobre la família com a peça clau per a un desenvolupament social sostenible en l’àmbit global. A continuació, la Dra. Patricia Debeljuh, directora del Centre Conciliació Família i Empresa de l’IAE Business School, va tancar el primer dia del congrés amb una ponència sobre la necessitat de facilitar i aconseguir un veritable equilibri entre treball i família i va destacar la importància de considerar la família com un nou stakeholder de l’empresa, de manera que els empresaris apostin per la responsabilitat familiar corporativa com a línia d’acció bàsica per contribuir a generar capital social.
Bradford Wilcox, de la Universitat de Virgínia, va explicar el segon dia del congrés de quina manera l’estructura i l’estabilitat familiar estan positivament correlacionades amb el benestar emocional, social i educatiu dels nens en tots els continents. El professor Wilcox va concloure que els nens que creixen en llars estables amb els dos progenitors tenen més probabilitats de desenvolupar-se adequadament, tal com queda recollit a l’informe World Family Map 2014, que es va presentar en el marc del congrés.
Pau Miret-Gamundi, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, va parlar de la influència de la conjuntura econòmica sobre l’evolució demogràfica i, entre altres dades, va explicar com l’expansió econòmica ha suposat un retard en l’emancipació de molts joves.
William Adema, economista sènior en la divisió de polítiques socials de l’OECD, va presentar en la seva ponència els múltiples objectius que persegueixen les polítiques familiars: promocionar l’elecció en tema d’integració treball-família, fer possible que els matrimonis tinguin fills en el moment que ells mateixos ho considerin oportú, flexibilitzar l’oferta de treball, millorar la paritat d’oportunitats entre els sexes i reduir la pobresa infantil, entre d’altres.
James Arthur, catedràtic d’Educació i degà de la Facultat d’Educació de la Universitat de Birmingham, va fer una exposició sobre la relació entre la dedicació dels progenitors i el caràcter dels fills en els primers anys de vida. El professor Arthur va destacar en el seu estudi que “els nens que estan en contacte regular amb els seus avis tendeixen a entendre i practicar més la compassió, l’empatia, i l’atenció cap als altres”, i va destacar que l’amor és essencial en la relació entre pares i fills, ja que genera un entorn segur per al nen.
L’humanista i economista Stefano Zamagni, de la Universitat de Bolonya i de la John Hopkins University, va afirmar en la seva ponència que s’ha de prestar atenció a les relacions familiars a l’hora d’organitzar el procés productiu.
Marion Macleod, senior policy i parliamentary officer de Children a Escòcia, va recordar a l’auditori que “tots els nens tenen dret a una bona qualitat de vida, siguin quines siguin les circumstàncies dels seus pares”, i que cal donar el suport adequat als progenitors, per tal de minimitzar la desigualtat social en què puguin trobar-se.
Maria Crespo, professora titular d’Hisenda Pública a la Universitat d’Alcalà, va centrar la seva intervenció en les famílies nombroses en els països de l’OCDE, els beneficis socials reconeguts i les seves propostes que disminueixen la càrrega fiscal en aquestes famílies com ara l’establiment del quotient familial. D’altra banda, Stuart Duffin, director de Polítiques i Programes de One Family a Irlanda, va posar damunt la taula la relació entre família, pobresa i monoparentalitat.
Andrea Maccarini, professor de Sociologia a la Universitat de Pàdua, va examinar i va explicar la relació existent entre família, educació i participació social, i de quina manera aquesta relació constitueix un mecanisme per al desenvolupament sostenible de la societat com a generadora del futur capital social.
Així mateix, també ha intervingut al congrés la secretària de Família del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, Dolors Gordi, que va destacar la importància de la família com a criteri transversal de totes les polítiques del Govern.
“Desitgem que les contribucions dels experts, així com aquests intercanvis d’idees, contribueixin a l’apoderament de la família com a agent clau per al desenvolupament sostenible a la societat”, ha manifestat la directora de l’IESF, la Dra. Montserrat Gas, que ha animat els assistents a participar en la tercera edició del congrés, que tindrà lloc a la UIC el 2018.
