L’impost especial sobre les begudes ensucrades ha canviat parcialment els hàbits dels consumidors. És el que es desprèn d’un nou estudi liderat per Toni Mora, director de l’Institut de Recerca en Avaluació i Polítiques Públiques de la Universitat Internacional de Catalunya (IRAPP – UIC Barcelona) i en el que han participat la investigadora Eleonora Fichera (Universitat de Bath), Beatriz G. López-Valcárcel (Universitat de Las Palmas de Gran Canaria) i David Roche (IRAPP – UIC Barcelona).

L’informe, que s’ha publicat en la revista internacional Social Science & Medicine, ofereix noves evidències en el marc de la línia de recerca que va iniciar aquest equip d’investigadors i que analitza la resposta dels consumidors a aquest impost especial que es va implementar només a Catalunya el 2017. L’impost grava totes les begudes embotellades que continguin edulcorants calòrics afegits; 8 cèntims d'euro per litre per a begudes que contenen entre 5 i 8 grams de sucre per 100 mil·lilitres (ml) i 12 cèntims d'euro per litre per a begudes que contenen més de 8 grams de sucre per 100 ml.

A partir de les dades obtingudes dels registres de compra de gairebé un milió de llars (844.943) –des d'un any abans de l'entrada en vigor de l'impost fins a un any després– d’una cadena de supermercats que compta amb una quota de mercat rellevant, els investigadors han determinat que les famílies han reduït significativament el consum de sucre provinent de les begudes ensucrades. Concretament, els nous resultats indiquen una reducció del 6,4% en les compres de coles de contingut alt en sucre, del 4,1% en els refrescos de contingut mitjà de sucre i del 2,5% en els que tenen altes quantitats de sucre. També hi ha hagut una reducció del 3,9% en les compres de sucs d’alt contingut en sucre i del 3% en batuts, un producte que conté més de 5 grams de sucre per 100 ml. En total, de mitjana i per persona a Catalunya, s’ha reduït el consum de begudes ensucrades gravades per l’impost un 2,2%, una xifra que l’investigador principal de la recerca, Toni Mora, considera rellevant: “Es tracta d’un valor baix, però s’observa que la mesura ha tingut cert impacte en determinats productes que el consumidor pot associar com a poc saludables”.

D’altra banda, l’estudi revela que aquesta reducció de begudes ensucrades ha comportat un augment de les quantitats de sucre consumides en begudes baixes en sucre no gravades per l’impost. Per exemple, s’han incrementat les compres de batuts i sucs baixos en sucre un 17,5% i un 1,8%, respectivament, i també han augmentat les compres dels sucs que no tenen gravamen un 2,4%. Segons Mora, aquest increment s’ha produït perquè “el consumidor ha escollit opcions més saludables dins les mateixes categories de productes” i ha remarcat que és important que la indústria “reformuli encara més el contingut dels productes i redueixin determinats components nutricionals”.

Cal impulsar noves mesures per combatre l’obesitat

A més a més de la informació sobre la compra, l’estudi compta amb informació socioeconòmica de la família compradora i determina patrons diferenciats segons les seves característiques. En aquest sentit, els resultats conclouen que els consumidors habituals (els que compren de manera regular en el supermercat d’on s’han extret les dades) i els que tenen més recursos han estat els que més han reduït la compra de begudes ensucrades. En canvi, pel que fa a les famílies amb menys recursos, les llars amb uns ingressos de fins a 18.400€ per unitat familiar i any, el descens en el consum de sucre ha estat menys significatiu en gairebé totes les categories de productes. Per exemple, totes les famílies han reduït les compres de refrescos de contingut mitjà de sucre, exceptuant les que tenen les rendes més baixes, que han augmentat el seu consum un 1,6%. De la mateixa manera, les famílies amb menor renda han reduït el consum de sucre en coles un 3,1% mentre que les de renda mitjana i mitjana-alta ho han fet un 5,3%.

Per a Mora, existeix un problema d’informació: “Els que saben llegir adequadament les etiquetes nutricionals o en coneixen el contingut parteixen amb avantatge” i argumenta que caldria impulsar més formacions a les escoles que alertin del poc valor nutritiu de determinats productes. De fet, un estudi anterior dirigit pel catedràtic de UIC Barcelona ja va analitzar l’impacte que té la formació nutricional sobre les decisions alimentàries dels joves.

Els autors de la recerca conclouen que és fonamental impulsar noves polítiques per combatre l’obesitat i disminuir el consum d’aquests tipus de productes i determinen que els impostos d’aquest tipus haurien d’anar acompanyats d’una campanya informativa transversal i de polítiques que posin el focus sobre l’etiquetatge i la reformulació dels productes. En aquesta línia, els investigadors exposen que aquestes mesures s’haurien d’implementar de forma homogènia a escala nacional, ja que el fet que només s’hagi introduït en una regió d’Espanya dificulta que la indústria pugui reformular els seus productes. “El govern espanyol ha incrementat l’IVA per a aquests productes, però el consumidor només reaccionarà quan sàpiga què i quant paga de més per adquirir-los”, sentencia Toni Mora.

Podeu consultar l’estudi complet en aquest enllaç.