“Com podem ressuscitar aquesta veritat?”. És la pregunta que plantejava el periodista i un dels autors de “La Contra” de La Vanguardia als alumnes de UIC Barcelona. En una aula plena, on alumnes, professors i personal de la Universitat van tenir l’oportunitat de conèixer una mica més la veritat que hi ha darrere del que està passant a Ucraïna. Una taula rodona, moderada per la professora de Dret Constitucional Montserrat Nebrera, i en la qual va participar, a més a més d’Amiguet, Xavier Garí, historiador i professor a la Facultat d’Humanitats, i Alfons Puga, consultor estratègic en el sector energètic
Un cop fetes les presentacions, la professora Nebrera va donar pas a Xavier Garí, que va fer un repàs ràpid a la història de les relacions entre Rússia i Ucraïna. “La situació actual ve de molt lluny —va explicar Garí—; són un cúmul de successos els que han anat alimentant el conflicte, i només hi faltava una persona amb afany de poder com Putin, que vol recuperar el poder de l’antiga URSS”.
“Tots els conflictes que hi pugui haver al món —va afegir Alfons Puga, des d’una perspectiva econòmica—, en un 90 % es deuen a la qüestió de recursos energètics, minerals, etc. I el d’Ucraïna, no deixa de ser-ne un, possiblement iniciat el 2017, quan Rússia va tallar el gas al país veí, cosa que va provocar una crisi bestial, tot i que no va tenir gaire ressò”.
Quedava clar que és important conèixer la història per saber la veritat de què parlava Lluís Amiguet. I, segons els ponents, en aquesta història, s’hi pot veure un conflicte d’interessos molt gran. Econòmics i estratègics. “Rússia volia reduir el poder d’Ucraïna perquè es quedava molt gas sense pagar i va construir el Gazprom 2, un gasoducte que està parat perquè no es vol que el país de Putin tingui tant poder, i els Estats Units volien vendre el seu a través del fracking. Però, és clar, Rússia s’enfada i comença l’escalada de preus, el juliol passat: en menys d’un any l'hem multiplicat per deu”.
“El problema de tot això —va afegir el professor Garí— és que sembla que només sabem resoldre els conflictes de manera violenta, i això no funciona. Les guerres mouen molts diners: tant de bo que tot això anés a cultura i a educació! Aleshores, canviarien moltes coses”. I, per concretar-ho amb una dada, va afegir que “més del 50 % dels conflictes no violents assoleixen els seus objectius, davant de menys del 30 % dels violents”.
La taula rodona va durar poc més d’una hora. I hauria durat més, si no fos perquè la professora Nebrera va donar pas a l’última pregunta de totes les que hi va haver. Calia ajustar-se al temps establert. Està clar que la pregunta de l’entrevistador de “La Contra” va ser la clau de tot plegat. Potser, després d’aquest acte, els assistents van marxar amb més ganes de no acontentar-se amb una història de bons i dolents. Que la veritat porta a aprofundir més en el que passa al nostre entorn.
© 2024 Universitat Internacional de Catalunya