L’estudi, que es va publicar fa uns mesos en la revista Biomaterials Science amb els resultats in vitro, confirma ara, després d’experimentar-se in vivo amb animals, que aquestes nanopartícules capaces d’alliberar fàrmacs que inhibeixen la proteïna CPT1A podrien contribuir a reduir la obesitat.

Rodríguez ha explicat que per dur a terme l’estudi es van dissenyar nanopartícules polimèriques, que encapsulen fàrmacs capaços d’inhibir un enzim implicat en el metabolisme de lípids en les neurones, i es va comprovar tant en models cel·lulars —cultius 2D i 3D— com en animals — ratolins— que les nanopartícules tenien més capacitat d’entrar en les neurones en comparació amb el fàrmac lliure. “L’ús d’aquestes nanomedicines de manera aguda entra en les neurones d’interès, allibera el fàrmac i es redueix de manera significativa la ingesta, s’estimula la despesa energètica i es redueix el pes corporal en els animals”.

Segons la investigadora, un altre dels beneficis d’aquestes nanomedicines és la millora important en els indicadors metabòlics en el fetge i en teixit adipós marró, la qual cosa indica que és una nova generació de teràpies per fer front a patologies com l’obesitat.

Estudis previs del grup han demostrat que la inhibició específica de CPT1A en neurones de l’hipotàlem redueix la ingesta i afavoreix la pèrdua de pes. Només era necessari assegurar una nova estratègia que permetés bloquejar la CPT1A de manera selectiva en les neurones, sense afectar altres teixits i  manejar l’obesitat d’arrel.

El desenvolupament de la nanotecnologia ha obert la porta a una àmplia gamma d’aplicacions en diferents àmbits de la medicina. En aquest sentit, Rodríguez destaca que la inhibició d’aquesta diana terapèutica basada en nanopartícules també podria servir en un futur per tractar algun càncer cerebral com el glioblastoma, la diabetis de tipus 2 i l’Alzheimer.

Imatge: ©Sebastian Zagmutt