Partint del lema d’aquesta Universitat, “veritas liberabit vos” (‘la veritat us farà lliures’), Mariano Fazio va començar preguntant-se “quina és aquesta veritat tan gran que ens fa lliures, que ens porta a tenir una vida plena”. Aquesta qüestió el va portar a desgranar les característiques antropològiques de l’home, posant èmfasi en una de fonamental, que marca el pas cap a aquesta plenitud: “Sortim de Déu i a Déu tornem —va dir—; aquesta és la gran temàtica de molts clàssics. Podem dir que la persona està feta pel bé, la bellesa; allò que els clàssics anomenen ‘els transcendentals’. I, per arribar a la nostra última fi, ho hem de fer lliurement”.

Va ser en aquest sentit que el professor Fazio, fent servir unes paraules del papa Francesc, va afirmar que “estem en aquest món no com a errants, sinó com a pelegrins”. L’errant, desorientat i sense brúixola, va fent voltes sense saber on és, mentre que el pelegrí camina, lliurement, cap a un objectiu clar. “I, si m’equivoco —va continuar—, m’aixeco; i, si hi ha alguna cosa que m’impedeix caminar pel camí, l’elimino”.

“Què té a veure tot això amb la universitat?”, es va preguntar. “Moltes coses. L’amor que hi ha a la fe cristiana per la Veritat. És d’aquí, de fet, d’on van néixer les universitats”. La veritat sobre el món. La veritat sobre l’home. “La clau principal del pontificat de Joan Pau II va ser la veritat sobre la persona humana. La de Benet XVI, la confiança de l’home a assolir la veritat i superar allò que anomenava la ‘dictadura del relativisme’, si treballen juntes fe i raó”.

Mariano Fazio va insistir en la necessitat d’aquest diàleg entre fe i raó, perquè una fe sense raó és fanatisme i una raó, sense fe, positivisme. Per això, concretava que “és tasca de la universitat obrir-se a la veritat i redescobrir-la constantment”. És veritat que hi ha algunes disciplines, com les Humanitats, que entren més en aquestes qüestions, però “cal descobrir, en totes les altres, aquesta vocació de servei: posar-se a disposició de la persona humana. Tant un economista, com un arquitecte o un metge. Qualsevol professió té una visió humanística de la qual cal tenir cura”.

La conferència, en què van assistir més de 400 persones, va acabar amb un col·loqui durant el qual va haver-hi possibilitat de dirigir preguntes al ponent.

Al matí, el vicari auxiliar de l’Opus Dei va tenir l’oportunitat de visitar les clíniques del Campus Sant Cugat, on va quedar “admirat de la gran tasca humana que es realitza concretament a la clínica Cuides UIC Barcelona”.

El professor Mariano Fazio és professor d’Història de les Doctrines Polítiques a la Pontifícia Universitat de la Santa Creu, de la qual ha estat rector (de 2002 a 2008). Autor de més de trenta llibres com Libertad para amar a través de los clásicos (2022) i Contracorriente... hacia la libertad (2021), entre d’altres. Actualment treballa a Roma, com a vicari auxiliar de l’Opus Dei.