La investigadora i docent ha destacat que cada vegada més es detecta la malaltia en fase lleu o moderada, mentre que anys enrere es diagnosticava els pacients amb demències ja molt severes. Perquè s’hagi produït aquesta evolució ha calgut un canvi cultural, especialment en els metges d’atenció primària, així com un gran esforç en recerca que ha permès que, al cap de vint anys, el panorama del tractament estigui canviant.

La Dra. Boada ha recordat que els fàrmacs que es troben en recerca es dirigeixen a les fases lleus de la malaltia, per incidir en el seu curs i alentir-ne la deterioració. “Si agafem un cas de demència en fase prodròmica, és a dir, només amb deterioració cognitiva sense afectació funcional en la vida diària, estarem en la situació ideal per poder abordar aquest tipus de tractaments quan s’aprovin al nostre país”, ha afegit. No obstant això, no s’ha d’oblidar la recerca per a les fases moderades, en què es troben el volum més alt de pacients, i als quals se’ls ha d’oferir l’oportunitat de millorar la qualitat de vida.

Pel que fa a si hi ha mesures de prevenció de l’Alzheimer, la neuròloga ha afirmat que és fonamental el control de factors de risc, com els problemes cardiovasculars o la diabetis, incloent-hi aquells que són encara un repte global per a tots els països, com la contaminació ambiental. També ha recordat la importància de pràctiques recomanables com l’exercici físic, una dieta saludable, mantenir-se actiu cognitivament i gaudir d’una vida social.

La professora del Departament de Medicina és també la directora mèdica de l’Ace Alzheimer Center Barcelona, que actualment té en marxa 24 assajos clínics en diferents fases de la malaltia, atén cada any més de 8.000 pacients dels quals 2.000 són pacients nous diagnosticats.