Mercedes Fernández és professora del Grau en Ciències Biomèdiques i investigadora de l’Institut de Recerques Biomèdiques August Pi i Sunyer, on treballa per identificar les causes i els impulsors de les malalties cròniques del fetge, incloses la cirrosi hepàtica i el càncer de fetge. Després de més de trenta anys investigant sobre aquestes malalties, la Mercedes ens endinsa en els problemes relacionats amb l’obesitat i detalla la tasca que fan des del seu equip de recerca.
Per què et vas especialitzar en l’àmbit de les malalties hepàtiques?
Des de sempre he tingut molta curiositat per saber com funciona el nostre organisme i com deixa de funcionar quan emmalaltim. El meu interès per les malalties hepàtiques va començar el 1990, en acabar la carrera de Biologia. Fa més de 30 anys que les investigo perquè són un problema greu que causa més de dos milions de morts anuals a tot el món i per a les quals no hi ha encara una cura efectiva. Entendre millor com funcionen és essencial per poder prevenir-les i curar-les.
Ets responsable del grup Control traduccional en malalties hepàtiques i càncer de l’IDIBAPS, què suposa per a tu liderar, durant prop de dues dècades, un grup d’aquestes característiques?
Suposa una gran satisfacció personal, ja que és una feina increïble que m’apassiona, i també una gran responsabilitat, ja que el nostre compromís és conèixer més bé els mecanismes de les malalties per vèncer-les i superar-les.
Quins reptes es presenten en el dia a dia a l’hora de liderar un grup com el teu?
Diàriament ens enfrontem a nous reptes i problemes que cal resoldre. Per a això, és necessari plantejar una estratègia d’abordatge que sigui eficaç i permeti donar respostes plausibles a interrogants concrets. En desxifrar-los, descobrim una cosa nova que ens fa plantejar-nos noves preguntes. Tot això ens permet generar avanços científics destinats a millorar la salut.
Quines contribucions ha realitzat el teu grup de recerca dins l’àmbit de les malalties hepàtiques?
Des de fa més d’una dècada, hem concentrat esforços en un aspecte fins ara poc explorat però essencial per al desenvolupament de les malalties hepàtiques, que és la regulació de l’expressió gènica en la traducció, és a dir en la síntesi de proteïnes. Hem descobert que les alteracions en aquest procés fan que la malaltia hepàtica empitjori ja que afavoreixen la fibrosi, la inflamació, l’angiogènesi i la formació de tumors. Aquests avanços científics ens estan permetent comprendre més bé les malalties del fetge i identificar noves dianes terapèutiques sobre les quals actuar.
Pots parlar-nos d’algun projecte en el qual estigueu treballant actualment?
Un projecte fascinant i ambiciós en el qual estem treballant actualment té com a objectiu descobrir per què l’obesitat, que és una autèntica epidèmia i un dels problemes de salut més importants a escala mundial, afavoreix el desenvolupament de malaltia hepàtica i càncer.
Com mostren les teves recerques, l’obesitat i l’estreta relació que té amb les malalties hepàtiques comporten riscos per a la salut. És possible que en un futur visquem en un món sense gairebé obesitat? O potser és més factible reduir els danys que produeix l’obesitat en el nostre sistema immunitari?
L’obesitat és un dels problemes de salut pública més greus del segle XXI. La seva prevalença està augmentant a un ritme alarmant i afecta tant adults com nens i joves. Les persones amb obesitat tenen més probabilitat de tenir problemes de salut, incloent diabetis, malalties cardiovasculars i malalties hepàtiques, entre moltes altres. Per exemple, el càncer de fetge és un dels càncers més letals i prevalents a tot el món i la seva incidència està augmentant dràsticament a causa de l’obesitat. El sobrepès, l’obesitat i les malalties associades són en força previsibles, però per a això és necessari sensibilitzar la societat i obtenir un compromís polític sostingut i la col·laboració de moltes parts interessades, tant públiques com privades, per promoure bons hàbits de salut. En paral·lel amb aquesta estratègia preventiva, és important destinar recursos i esforços per investigar quins són els mecanismes pels quals l’obesitat afecta la salut de les persones. Aquest coneixement ens permetrà dissenyar tractaments més eficaços.
Així mateix, també ets professora en el Grau en Ciències Biomèdiques de UIC Barcelona, què poden aprendre els joves que es vulguin especialitzar en aquest àmbit?
Aprendran com funcionen les cèl·lules i els òrgans del cos humà, i per què deixen de funcionar quan hi ha una malaltia. Aprendran les tècniques i conceptes que es fan servir en recerca biomèdica per conèixer els mecanismes que hi ha darrere de les malalties, i com aquests descobriments poden traduir-se en tractaments més eficaços que beneficiïn la salut dels pacients. Aprendran a avaluar d’una manera crítica i rigorosa el seu propi treball científic i el dels altres, i a comunicar-lo d’una manera efectiva tant a la comunitat científica (llenguatge tècnic) com a la societat (llenguatge divulgatiu). Són estudis molt rellevants i intel·lectualment molt estimulants.
Quins valors els pot aportar als estudiants?
A UIC Barcelona els estudiants tenen l’oportunitat d’especialitzar-se en recerca biomèdica, bioinformàtica o empresa biomèdica, la qual cosa proporciona moltes sortides professionals. Els científics biomèdics estan a l’avantguarda de tot: poden des de fer créixer embrions per a fecundació in vitro, fins a imprimir un cor en 3D, o trobar un nou medicament per combatre el càncer. És una feina apassionant que pot marcar una diferència real al món!
Tems que la recerca per trobar la cura de la COVID-19 acapari totalment el centre d’atenció i enfosqueixi la resta de recerques biomèdiques com la teva? Per què?
Prefereixo pensar que la crisi sanitària actual causada per la COVID-19 ha permès posar en valor els investigadors, acostar el coneixement científic a la societat, ressaltar la importància i transcendència de la ciència i la necessitat imperiosa d’augmentar-ne la inversió pel benestar humà.