El professor de l’Àrea de Projectes de UIC Barcelona School of Arquitectura i Premi Nacional d’Urbanisme 2021, Miquel Lacasta, ha destacat que no hi ha cap ciutat al món que sigui “cent per cent sana” i només Copenhaguen, Vancouver i Portland “s’han marcat com a objectiu arribar a ser-ho”.
Amb motiu del Dia Mundial de l’Urbanisme, celebrat el 8 de novembre, Lacasta ha apostat per impulsar un “urbanisme regeneratiu” que creï ciutats i territoris “més sostenibles, resilients i solidaris”. En aquest sentit, ha detallat que aquest concepte té en compte “conclusions científiques que provenen dels assajos i els avenços en la neurociència i se centra, per tant, en la salut mental dels seus habitants”.
Segons l’arquitecte, gràcies a aquesta disciplina “s’ha pogut saber que la salut mental té moltes repercussions en les malalties del cos i la neurociència està explicant en aquests darrers anys el paper dels neurotransmissors i les hormones que activa el cervell humà en el desenvolupament de patologies digestives, el càncer o l’Alzheimer, tant per empitjorar-les com per prevenir-les o fins i tot ajudar a curar-les”.
En aquesta línia, el professor de UIC Barcelona i cofundador d’Archikubik ha insistit en la necessitat de traslladar aquest coneixement a l’àmbit del disseny i “quantificar les estratègies positives a l’hora de decidir formes, colors, espais, zones verdes, relacions entre interior i exterior o el rol de les plantes baixes, per posar-ne alguns exemples”. “La idea és arribar a tenir la capacitat de dissenyar espais urbans i arquitectònics ‘baixos en cortisol’ o ‘alts en oxitocina’ perquè el fet de no viure en una ciutat sana i regenerativa afecta tremendament el benestar, la salut mental i les repercussions fisiològiques, repercuteix enormement en la solidaritat entre els ciutadans, les oportunitats per als individus, la qualitat educativa i creativa potencial que atresoren i l’estabilitat emocional individual i col·lectiva”, ha afegit.
Espais naturals que impactin en la millora de l’ecosistema
Pel que fa a la importància del contacte humà amb la naturalesa per protegir la salut mental, Lacasta ha destacat que una ciutat regenerativa “es dissenya a partir de la voluntat de recuperar espais naturals existents o de proposar espais naturals nous que tinguin un gran impacte en la millora dels ecosistemes”.
L’especialista, soci confundador d’Archikubik, ha insistit que “l’objectiu final ha de ser la millora d’una societat tipus, segons el context geogràfic, cultural, econòmic, social i tecnològic”, per això “una ciutat regenerativa a l’Índia no es pot projectar de la mateixa manera que una ciutat regenerativa a Guatemala”.
Tot i que, segons la seva opinió, es tracta d’un concepte encara “molt nou”, Lacasta ha assegurat que en els propers anys serà “motiu de debat” al camp de l’arquitectura.
