Com diu la sinopsi, aquest llibre busca respondre una sèrie d’interrogants “permanents i inevitables” en la vida de cada persona. Es tracta d’un recull de les “aportacions d’autors moguts per una preocupació filosoficopedagògica sota les coordenades espaitemporals singulars que ens ha tocat viure, en què l’educació del caràcter clàssic emergeix amb força renovada i una configuració adaptada que ha despertat l’atenció d’autors a molts llocs del món”.

En el capítol que hi ha publicat, Mònica Argemí, entenent l’educació liberal com “aquella que capacita l’alumne a fer-se preguntes existencials”, fa una revisió de la literatura científica sobre educació lliberal i la relació que té amb l’educació del caràcter, durant la dècada del 2010 al 2020. Entre les seves  conclusions s’inclou l’extensió d’aquest model educatiu més enllà de l’àmbit anglosaxó i la seva conveniència en el context universitari.

Segons Argemí, aquest tipus d’educació, d’una manera holística, contribueix no només al foment de les virtuts intel·lectuals dels alumnes, sinó que en sí mateixa, constitueix una formació per a la vida: “El món laboral està demanant persones que sàpiguen resoldre èticament les qüestions del dia a dia”.

El llibre, publicat per l’editorial Dykinson, està coordinat per Concepción Naval, catedràtica de Filosofia de l’Educació i degana de la Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Navarra; Juan Luis Fuentes, vicedegà de Relacions Internacionals a la Facultat d’Educació de la Universitat Complutense de Madrid; i Luz Dayanna, professora de la Facultat d’Educació i Psicologia, també de la Universitat de Navarra.