Els premis FlixOlé-URJC a la Recerca del Cinema Espanyol són un reconeixement a la tasca de recerca d’estudiants i docents sobre el patrimoni audiovisual espanyol. Aquesta iniciativa és una eina per enaltir el valor de les iniciatives culturals.

L’article premiat ha estat publicat per la professora de la Facultat de Ciències de la Comunicació Montserrat Vidal-Mestre, conjuntament amb Alfonso Freire Sánchez i Jesús López-González, professors de la Universitat Abat Oliba CEU.

Acollint-se a un tema d’actualitat com és l’aparició de la intel·ligència artificial, els autors recullen una recerca que busca realitzar una comparativa de discursos científics mitjançant el cinema. Partint del discurs de les pel·lícules espanyoles Eva i Autómata, la recerca busca el contrast amb la tesi científica de les vint cintes més ben valorades, segons IMDB, que inclouen la temàtica de la intel·ligència artificial.

La recerca parteix del fet que la concepció actual de la intel·ligència artificial i, sobretot, de les possibles aplicacions tecnològiques en la robòtica avançada, deriven d’imaginaris socials i culturals que s’han construït gràcies a la representació d’aquesta en la literatura, el cinema, les sèries i els videojocs. Grans pel·lícules com Blade Runner, Terminator o I, Robot han projectat la imatge de robots intel·ligents com una amenaça per a l’ésser humà.

Mitjançant la triangulació de les perspectives teòriques del mite de Prometeu, els principis de mitologia robòtica i la dicotomia humà/no humà, s’ha realitzat aquesta comparativa entre discursos científics. Aquestes eines han permès extrapolar les característiques i trets que defineixen el discurs de la IA a la cinematografia per poder analitzar el discurs de les dues cintes espanyoles en qüestió.

Els resultats conclouen que no existeixen discrepàncies entre la ciència-ficció nacional i la internacional, pel que fa al posicionament de la IA en relació amb la fi de la humanitat i el disseny de societats distòpiques i apocalíptiques. Tanmateix, la recerca exposa que, en alguns casos, es presenta un debat ètic i antropològic sobre la robòtica i l’alteritat al voltant de la capacitat de sentir de robots i androides davant l’imaginari col·lectiu.

El guardó s’ha compartit ex aequo amb Asier Aranzubia i José Luis Castro de Paz i la seva publicació “Chicas de servir y señoritas de clase media en el Madrid predesarrollista. Saura y Patino en el IIEC”.