Cada vegada estem sentint a parlar més del model de les empreses socials, aquelles que tenen un impacte positiu en el medi ambient i la societat. En què es diferencien principalment de les empreses tradicionals?

Mentre les empreses comercials tenen pràcticament com a únic objectiu maximitzar els beneficis, les socials busquen generar un impacte positiu en la comunitat, els treballadors, els consumidors o el medi ambient. 

D’alguna manera, aquestes empreses desafien l’actual paradigma empresarial. Ara bé, en una empresa comercial, els resultats es poden comptabilitzar, quantificar. Com es mesura en canvi l’impacte social?

Així com mesurar l’impacte mediambiental és fàcil, calcular l’impacte social no ho és tant. Existeixen eines per mesurar-lo, però com que majoritàriament aquestes empreses operen en una comunitat molt concreta, les repercussions es poden veure d’una manera molt evident. 

Sembla més difícil que puguin captar finançament. Com l’obtenen?

Les persones que inverteixen en aquestes organitzacions són inversors que alineen els valors de l’empresa amb els seus. Se’ls anomena inversors d’impacte o “capital pacient” ja que ofereixen més temps i flexibilitat pel que fa al retorn de la inversió que els inversors tradicionals. A més a més, donen llibertat a l’empresa per tal que assoleixi els objectius i l’impacte social que proposen. 

I en l’actual context econòmic marcat per la globalització i el creixement empresarial, com poden aquest tipus d’empreses fer-se un lloc en el mercat?

És important que ens plantegem quin és el rol que ha de jugar l’empresa a la societat. L’economia és l’eina que ens ha de permetre arribar al benestar social i el creixement no hauria de ser l’objectiu final, sinó el camí per assolir-lo. Si integrem això, veurem que les empreses socials són les que tenen més sentit. Aquella empresa que no tingui cap raó de ser més enllà de produir i obtenir beneficis sense cap valor afegit, té data de caducitat. 

Per quin motiu?

Les regles del joc han canviat. El consumidor és més exigent i també té el poder d’impactar positivament amb les seves decisions de compra. Si no hi troba un component social, possiblement escollirà una altra marca. Una projecte amb propòsit, que treballa amb persones amb discapacitat que aporten valor a l’empresa, al consumidor final i a la comunitat, té més futur perquè la seva existència té un sentit. 

Tenint en compte el nou escenari que s’albira, en quina situació quedaran les empreses sense propòsit?

Les regulacions en l’àmbit fiscal i mediambiental, per exemple, seran més exigents del que han estat fins ara, així que totes aquelles empreses que no s’alineïn amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) o les polítiques dictades per la Unió Europea tindran més dificultats per sobreviure.

Entenc que les grans corporacions són les que s’hauran de transformar més. N’hi ha alguna que ja hagi fet el canvi a un model més social i responsable?

Cada vegada hi ha més organitzacions que aconsegueixen generar un impacte social en cada un dels passos de la seva cadena productiva. A més a més, moltes corporacions estan obtenint la certificació B Corp, un segell que acredita les empreses que equilibren el seu propòsit social amb l’econòmic. És evident que la Responsabilitat Social Corporativa (RSC), com una eina de màrqueting, ha quedat obsoleta i que els consumidors ara reclamen més transparència. Com deia abans, el comprador ara és menys lleial i no tindrà cap problema a canviar de marca si troba una alternativa que s’ajusta més amb els seus valors. No només cal semblar ser responsable, cal ser-ho de veritat. 

De quina manera ha repercutit la pandèmia en les empreses socials? 

Han patit en la mateixa mesura que qualsevol empresa. Ara bé, és innegable que la crisi de la COVID-19 ha sacsejat la societat i la consciència de molts consumidors, que ara tindran una oportunitat per fer les coses d’una manera diferent. I si la població vol fer les coses més bé, les empreses socials responen a aquesta demanda. 

S’està formant a les noves generacions per actuar en aquest nou paradigma?

Tot i que és un fenomen relativament recent, tant a les universitats com a les escoles de negoci ja ha arribat la necessitat de formar professionals híbrids que puguin tenir un vessant econòmic i social a parts iguals. De fet, les empreses socials acostumen a tenir una naturalesa molt complexa, així que és important tenir-les en compte, estudiar-les, escoltar-les i transmetre el coneixement que ofereixen no només a les noves generacions sinó també al món econòmic i empresarial perquè hi tenen molt a dir. 

De quina manera podran atraure les empreses socials el talent jove que potser encara prefereix fer carrera en una empresa professional?

Els joves que estan entrant al mercat laboral formen part d’una generació que ha crescut amb un concepte d’èxit que ja ha quedat obsolet. Actualment, la consciència social individual ha anat guanyant pes i nous factors com la contribució positiva a la comunitat entren en joc a l’hora de traçar una carrera professional. Per això, els millors talents segurament escolliran empreses socials i amb propòsit perquè hi trobaran un sentit més enllà de la posició o del sou. En canvi, les empreses convencionals, que no poden ni podran oferir aquest intangible, tindran més dificultats per captar i retenir el talent.