El Premi d’Arquitectura de Maó és un certamen de convocatòria biennal, promogut per la Secció de Maons de Cara Vista d’Hispalyt (Associació Espanyola de Fabricants de Maons i Teules d’Argila Cuita), que s’organitza des de l’any 1991. Aquest premi s’institueix amb una doble voluntat: d’una banda, valorar la producció d’arquitectura del nostre país que utilitza totxo de cara vista, i, de l’altra, fer una major difusió i repercussió social de les obres més significatives construïdes durant el període corresponent al premi.

El jurat d’aquesta edició estava format per Ana María Montiel i José María García del Monte –arquitectes guanyadors de l’edició passada–, pels arquitectes Juan Luis Trillo, Manuel Portaceli, José Antonio Martínez Lapeña y Enrique Sanz, i pels membres d’Hispalyt Elena Santiago, Fernando Palau i Noé Román. El principal motiu pel qual el jurat ha seleccionat el projecte “El Cobijo”, del professor i Alumni ESARQ-UIC Octavio Pérez, és perquè es tracta d’una “proposta arquitectònica global, en la qual el material de gelosia de façana s’integra amb la coberta i façanes existents”.

El primer premi a la categoria de maó ha estat per l’Espai transmissor del Túmul a Seró (Artesa de Segre, Lleida), de l’arquitecte Toni Gironès, i s’ha concedit una altra segona menció a Javier Bernalte i José Luis León, i a H Arquitectes. Tant Bernalte com els membres d’H Arquitectes han estat també professors de l’ESARQ. A la categoria de teules el primer premi ha estat concedit a la rehabilitació de les Drassanes Reials de Barcelona, obra de Terradas Arquitectes.