Oriol Casals, professor de Música i màster en Musicoteràpia, té una àmplia experiència com a terapeuta en demència senil, discapacitat intel·lectual i exclusió social. En la seva conferència va parlar dels efectes terapèutics de la musicoteràpia, una “una ciència que als Estats Units està incorporada en l’ensenyament reglat a les escoles, amb resultats sorprenents en la conducta de les persones”.
Així, començant per un taller pràctic de moviment, música i ritme amb els assistents, Casals va parlar de la importància que pot arribar a tenir la música en l’educació de la persona i, sobretot, quan persegueix guarir: “En la meva feina –va dir– he comprovat l’eficàcia de la música amb fins terapèutics en persones grans amb demència moderada i greu, i també en les que s’estan recuperant d’un ictus”.
Segons va explicar el ponent, la musicoteràpia ha curat trastorns com els produïts per accidents vasculars cerebrals, situacions de dol, el Parkinson, l’educació especial, l’autisme, els trastorns d’aprenentatge i de comportament, etc. “Alguns experts –va assegurar– han aconseguit bons resultats en altres camps com les toxicomanies o els trastorns alimentaris”.
El final va ser una sessió dialogada amb els assistents, que van tenir l’oportunitat de posar en comú les seves experiències. D’una manera generalitzada, es va acordar la importància d’incorporar vies alternatives a la medicalització excessiva de diferents malalties. En aquest sentit, Casals va afirmar que “la música activa globalment el cervell i arriba, de manera ràpida i precisa, a les àrees que s’encarreguen del llenguatge, l’atenció i la memòria”. En els últims anys, gràcies a l’avenç de les neurociències i al desenvolupament de les tècniques de neuroimatge, sabem que la música arriba de manera ràpida i precisa a les àrees que s’encarreguen del llenguatge, el sistema motor, les funcions executives, l’atenció i la memòria.
Aquesta trobada és la tercera que organitza Alumni a la Facultat d’Educació. Aquestes trobades busquen mantenir el contacte amb tots els antics alumnes i mantenir, en paraules de Mariana Zanuy, directora d’Alumni UIC, “el segell tan propi de la nostra universitat: passió per aprendre i renovar-se. Gràcies a vosaltres, els antics alumnes –va afirmar Zanuy–, fem de la UIC una universitat cada vegada més gran”.
