Franquet va iniciar la conferència amb una explicació sobre les preferents: “són accions, no tenen ni veu ni vot a la junta, son càmeres opaques. A més a més, tenen dues característiques importants per als bancs: computen com a fons propis i els preferentistes estan al bàndol dels accionistes.” En aquest sentit, va centrar en les preferents el problema de la crisi, ja que “els bancs van començar a utilitzar de forma massiva les preferents per finançar-se”.

El conferenciant va posar com a exemple el cas de la companyia global de serveis financers Lehman Brothers Holdings Inc. que, segons el seu parer, “va fer fallida perquè veníem d’una situació de crisi hipotecària." Aquesta fallida va agreujar la crisis financera internacional que a Espanya es va unir a la crisis immobiliària i va provocar una conjuntura en què ningú volia prestar diners a la banca espanyola. De manera que els directius bancaris van generar una estratègia de venda que passava per mostrar les preferents com quelcom igual de segur que estalviar”.

El ponent va finalitzar la seva conferència plantejant quins seran els reptes per al futur de l’àmbit financer: reforçar la supervisió, recuperar la confiança i augmentar la cultura financera dels clients.