11/02/2016

Pedro Costa explica el funcionament dels jurats populars a UIC Barcelona

En una ponència celebrada al Saló de Graus, els alumnes de la Facultat de Dret van poder conèixer a fons la figura dels jurats populars.

La conferència la va impartir el senyor Pedro  Costa Sanjurjo, advocat i enginyer tècnic espanyol que participa en el campus virtual del l’Il·lustre Col·legi d’Avocats de Barcelona com a especialista en Dret Penal i que,  a més, és professor del Departament d’Organització d’Empreses de la Universitat Politècnica de Catalunya. L'objectiu de la xerrada era el de fer conèixer als alumnes tots els detalls del funcionament d'un jurat popular.

Per acostar als assistents una figura tan poc usual com la d’un jurat, Pedro Costa va començar comparant les seves funcions i maneres de procedir amb les dels jutges convencionals. Va destacar la diferència entre convèncer una persona, en el cas dels jutges, i la de convèncer-ne nou, en el cas dels jurats. Va donar importància també al fet que els membres d’un jurat no són juristes professionals i que, per tant, s’ha d’utilitzar per dirigir-se a ells un llenguatge més col·loquial.

A continuació, va explicar el procés de constitució d’un jurat popular. La primera selecció consta de vint candidats, cadascun dels quals se sotmet a un interrogatori —sense límit de temps, ni de preguntes, ni de temàtica— a porta tancada. Cada part, tant el ministeri fiscal com la defensa,  en pot rebutjar quatre sense justificació.  Aquest interrogatori és un bon moment per buscar l’empatia dels possibles membres del jurat.

Com a resultat d’aquest procés de selecció, es nomenen nou membres del jurat i dos suplents. Durant el judici, els membres del jurat estan en posició preferent i poden fer preguntes. Això sí, sempre mitjançant el jutge. Totes les proves s’examinen en el judici, que sol durar de dos a tres dies.

Enmig de l’explicació del funcionament dels jurats populars, Pedro Costa va donar dos consells als estudiants assistents. En primer lloc, va recordar que el fiscal no és la veu del difunt, sinó que defensa els interessos de l’Estat. En segon lloc, es va referir a la postura de l’advocat defensor amb una frase aclaridora: “Mai no pregunto als acusats si són autors del delicte o no, els procuro la defensa més digna possible”.

Un cop acabada la vista oral, cada membre del jurat se sotmet a un qüestionari —prèviament consensuat entre jutge, fiscal i defensa— d’entre deu i cinquanta preguntes. L’última pregunta directament si creu que l’acusat és culpable o no. Per considerar l’acusat culpable, es necessiten set vots dels nou; per considerar-lo no culpable, n’hi ha prou amb cinc vots.

Seguidament, el jurat es retira a deliberar. Si la deliberació dura més d’un dia, als membres del jurat se’ls allotja en un hotel custodiats per la policia i se’ls incomunica. En el moment en què s’emet el veredicte definitiu, el jutge dicta sentència i aplica la pena corresponent.