Concretament, Buhigas ha redactat el capítol 12 (“Narrativa interactiva, transmedia e inmersiva al servicio de la ciencia”), juntament amb Arnau Gifreu. “La immersió, els 360 graus, la infografia, és un suport molt eficaç per poder explicar coses que realment no són fàcils i que van d’allò més petit, d’allò microscòpic, a la immensitat de les distàncies i les dimensions del cosmos. Estem davant d’un moment revolucionari en què el periodisme i el suport de la tecnologia poden fer que la ciència sigui infinitament més comprensible i atractiva”, ha afirmat Buhigas.

En el capítol, s’analitzen premisses per construir una narrativa audiovisual, interactiva, transmèdia o immersiva i s’exposen diversos casos pràctics: des d’un mapa interactiu del coronavirus al món d’El País, a la narrativa immersiva de RTVE en el tractament del volcà de La Palma o a una iniciativa per explicar l’Alzheimer (“La memoria del hombre invisible”), a través d’una narrativa transmèdia, amb un còmic, pòdcasts, una pissarra, i una web amb jocs, infografies... 

La publicació, impulsada per la Fundació Lilly, ha estat coordinada per Bienvenido León, catedràtic de Comunicació de la Universitat de Navarra; Carolina Moreno, catedràtica de Periodisme de la Universitat de València; Cintia Refojo, cap de la Unitat per a l’Avenç de la Comunicació Científica de FECYT; Gema Revuelta, directora del Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i Elena Sanz, redactora en cap de The Conversation España. A més a més, ha rebut la col·laboració de Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), The Conversation i l’Associació Espanyola de Comunicació Científica.