A l’acte hi van participar el Sr. Josep M. Vall, director de l’editorial Duxelm; la Dra. Judith Urbano, degana d’Humanitats de UIC Barcelona, la qual va presentar el llibre, i l’autor, el Dr. Guillem Carabí.

Després d’una breu intervenció de l’editor, en què va presentar el llibre i va manifestar l’aposta de l’editorial per continguts de qualitat per davant de l’actualitat, la Dra. Urbano va comentar amb extensió les qüestions que li va suscitar la lectura del llibre. D’entre les característiques generals va assenyalar la cura i l’atenció en el llenguatge que el text traspua a cada pàgina, i el domini de la llengua que s’hi manifesta. Un aspecte que també va assenyalar és l’interès per l’objecte que es deriva de l’estudi de l’arquitectura de Jujol. La Dra. Urbano va remarcar l’estructura del llibre, organitzat segons la litúrgia de les hores (una clara picada d’ullet a la intrínseca devoció mariana que l’arquitecte Jujol regala en tota la seva obra), la vigència de l’obra de Jujol, i els lligams que el llibre estableix amb les avantguardes artístiques. També va agrair a l’editor que apostés clarament per una línia destinada a editar textos derivats de tesis doctorals.

Finalment l’autor, el Dr. Guillem Carabí, va explicar les estratègies que va emprar per poder passar d’una tesi doctoral de 600 pàgines a un llibre dirigit a un públic més ampli, i no sempre afí a la disciplina de l’arquitectura. La primera estratègia va consistir a anar desgranant l’arquitectura de la casa Bofarull des de la perspectiva d’un viatger: recórrer els camins que condueixen als Pallaresos (poble on se situa la casa), albirar l’edifici a 300 metres de distància, acostar-se al poble, pujar pel carrer que hi dóna accés, traspassar l’entrada, pujar als diferents miradors, travessar el jardí. Aquest seguit de recorreguts fa de l’experiència visual, tàctil, sonora, i ensems olfactiva, un recurs a partir del qual es pot explicar l’arquitectura a través del territori, del paisatge, de la construcció, de l’ús o de la funció.

La segona estratègia va consistir a acotar les regles de joc a partir de les quals es pot explicar l’arquitectura de la casa. Mitjançant dues cites s’estableixen les coordenades per aproximar-se a l’obra de Jujol. La primera, un fragment de Bertolt Brecht a través del qual s’explica el gust de Jujol per animar els objectes (donar-los vida), emprant-los de nou i afegint-hi nous significats. La segona cita, de l’autor Georges Steiner, serveix per explicar la capacitat de l’arquitecte per esdevenir en les seves obres un acte crític, és a dir, una contradeclaració al món, un posicionament clar vers la intervenció arquitectònica sobre una preexistència.

L’acte va tenir la participació del públic, que va fer diverses preguntes per establir un diàleg amb l’autor.