Sota el títol “Public health communication and the Covid-19: A review of the literature during the first wave”, el treball pretén identificar i analitzar l’impacte generat per la primera onada de la COVID-19 (gener-juny de 2020) en la comunicació en salut pública, en un context en què les notícies falses i la informació falsa circulaven en paral·lel amb el virus.

Publicat en la revista de primer quartil Profesional de la Información, l’article reflecteix com l’expansió del virus COVID-19 a principis de 2020 va créixer en paral·lel amb la difusió de rumors, notícies falses o no contrastades i fins i tot contradiccions entre fonts informatives i fonts sanitàries. Com expliquen els autors, “va ser la primera pandèmia retransmesa en directe per les xarxes socials, que van ser hiperconsultades davant de cada gir de la crisi sanitària. A diferència del que va succeir en altres crisis mediàtiques —com l’Ebola o la grip aviària—, en aquesta els governs i el personal sanitari es van veure incapaços de controlar el flux informatiu, superats en temps i en credibilitat per les xarxes socials”; per això, la desinformació que es va produir “va ser de tal calibre que l’OMS la va qualificar com a infodèmia”.

Per elaborar l’estudi, els investigadors van dur a terme una revisió sistemàtica dels articles publicats a PubMed, Scopus i Web of Science, seguint les directrius Prisma, que va llançar una xifra de 1.157 treballs que analitzaven la comunicació en salut pública durant la primera onada de la COVID-19. Utilitzant com a filtre set paraules clau, es va aconseguir un corpus de 193 articles que es van analitzar íntegrament. En aquests articles es van identificar quatre temes principals: la necessitat d’una massiva alfabetització en salut pública; les xarxes socials com a font informativa i desinformativa durant la pandèmia; la resposta incerta de la comunicació institucional; i la cobertura de la pandèmia en els mitjans informatius.

Una vegada analitzats els continguts, els autors proposen una alfabetització en salut a gran escala, que involucra també els mateixos ciutadans, i apunten la necessitat de treballar la informació en salut de manera conjunta: governs, institucions sanitàries i mitjans de comunicació.

A més a més, assenyalen l’enorme proliferació de fake news compartides en les xarxes socials, i la confusió i desinformació generada durant la primera onada. Tot això, com recullen els autors, confirma la necessitat de prendre mesures per controlar en el futur qualsevol infodèmia entorn d’una crisi sanitària i d’incentivar el recurs entre professionals experts com a fonts fiables d’informació.

“Les xarxes, que en mans inexpertes van provocar confusió i ansietat durant la primera onada, han de transmetre claredat i serenitat en mans autoritzades i fiables, posant-se al capdavant en la comunicació de qualsevol incidència i explicant clarament les maneres de prevenir els contagis”, assenyala l’article.