- Més vistos
- Darrera visualització
Professors de UIC Barcelona School of Architecture auguren que la neuroarquitectura serà clau en la construcció en el futur pròxim
Els professors d’Arquitectura de UIC Barcelona Jordi Roviras i Cristina Garcia Castelao, fundadors de l’estudi Roviras Castelao Arquitectura i especialistes en arquitectura saludable, assenyalen que la neuroarquitectura jugarà un paper clau en el futur a curt termini de la construcció. Avui, 3 d’octubre, se celebra el Dia Mundial de l’Arquitectura, sota la temàtica de l’Arquitectura per al benestar.
Tot i que Roviras destaca que en l’actualitat el percentatge d’edificis que s’estan dissenyant seguint els principis de la neuroarquitectura encara és molt baix, creu que la tendència anirà a l’alça. “Estem convençuts que, en un futur pròxim, la gran majoria d’edificis estaran projectats i construïts sota paràmetres de neuroarquitectura i bioconstrucció. Comença a haver-hi una demanda important, per part de la societat, de construccions d’espais que siguin més respectuosos amb la persona”, indica l’especialista en arquitectura saludable.
“La neuroarquitectura ens pot ajudar molt més del que ens podem imaginar”, explica Roviras, que assenyala com l’entorn que veiem influeix en les nostres emocions, en el que sentim, en l’estat d’ànim i en com ens comportem i que ens pot ajudar a reduir l’estrès o a augmentar la creativitat. Garcia Castelao, per la seva banda, destaca la importància de tenir en compte les característiques de les persones: “És necessari treballar molt bé en la definició dels ambients interiors, sempre en relació amb l’entorn exterior i en funció de les necessitats biològiques i vitals de les persones que habitaran aquests espais”.
La sensació d’estar tancats genera estrès i disminueix la productivitat mentre que les vistes a l’exterior dels edificis i la vegetació solen millorar l’estat d’ànim. En aquest sentit, la professora de UIC Barcelona School of Architecture assenyala que “l’objectiu és sempre generar espais confortables, de benestar, pau i tranquil·litat i en això la textura i colors dels materials, la llum (respectant en la mesura que sigui possible el ritme circadiari), la ventilació i la geometria i composició dels espais resulten sempre de vital importància”.
Llum, colors i temperatura condicionen l’estat d’ànim
Generalment, segons els experts, la llum natural ajuda a la concentració de les persones i sol generar un ambient més amable que la llum artificial. “S’hauria d’evitar la falta o l’excés de llum permanent i propiciar els canvis suaus entre claredat i foscor. Una falta de llum permanent causa o agreuja l’estat d’ànim baix, el pessimisme, la melancolia... L’excés de llum permanent causa o agreuja el nerviosisme, la neurosi, les fòbies, l’insomni. S’hauria de propiciar els canvis suaus entre claror i foscor que causen o estimulen l’alegria de viure, l’optimisme, la participació, etcètera”, apunta Roviras.
L’expert assenyala que els colors també condicionen l’estat d’ànim de les persones. “És recomanable no emprar massa colors i tampoc aplicar contrastos massa forts, perquè en cas contrari causarà una impressió de desassossec (caos) i produirà nerviosisme. L’objectiu és combinar diferents colors en tons harmoniosos amb un ambient agradable. Els colors adjacents de tonalitats similars produeixen espais vivaços i harmoniosos”, sentencia.
Segons Roviras, la temperatura és un altre element important a tenir en compte. Hi ha estudis que apunten que els sostres alts propiciarien les activitats creatives i artístiques mentre que els sostres baixos afavoreixen la concentració, el treball rutinari i la sensació de seguretat per dormir.
“L’arquitectura no només es veu, sinó que sobretot se sent”
Cal fer una arquitectura enfocada a la salut i el benestar de les persones, tenint en compte les seves particularitats i necessitats. L’arquitectura, en certa manera, es converteix en una experiència sensorial. “Sempre diem als nostres alumnes que l’arquitectura no només es veu, sinó que sobretot se sent. Sent coneixedors de la relació directa entre arquitectura física i mental, fa falta crear espais en els quals les persones es trobin realment bé”, conclou Garcia Castelao.