El divendres passat, 20 de febrer, el grup de recerca SARX va convidar la ballarina, coreògrafa i pedagoga de la dansa Àngels Margarit a dirigir un seminari amb el títol: “L’experiència de la corporalitat des de la dansa contemporània”.
Àngels Margarit és una reconeguda ballarina i coreògrafa, que va fundar la companyia Mudances l’any 1985. És una companyia amb 30 anys d’experiència i un ampli reconeixement nacional i internacional. Àngels Margarit ha estat guardonada tres vegades amb el Premi Nacional de Dansa de la Generalitat de Catalunya (1984, 1986, 1999), també amb el Premi Ciutat de Barcelona de les Arts Escèniques (1993) i amb el Premio Nacional de Danza en l’àmbit de l’Estat espanyol (2010).
En la seva exposició, Margarit va desenvolupar la idea d’una saviesa o intel·ligència corporal, que és capaç de transmetre sentit a través d’un llenguatge que no està codificat. A partir de diversos fragments de les seves coreografies, va explicar la seva evolució artística personal, així com la seva manera de comprendre les relacions entre el cos en moviment i l’espai, incloent-hi també l’espai urbà, on ha realitzat projectes d’antropologia i coreografia urbana amb intèrprets no professionals. “La dansa ens recorda qui som i què som. És una manera de comunicació no verbal”, va dir Margarit.
Responent a algunes preguntes fetes pels participants del seminari va subratllar que “a Occident estem acostumats a veure en escena cossos molt joves i energètics, però, tanmateix, la dansa no és gimnàstica, de manera que també és un llenguatge apropiat fins i tot per a persones grans o persones amb lesions o amb discapacitats”.
