Des de 2016, Esther Jiménez exerceix com a degana de la Facultat de Ciències de l’Educació de UIC Barcelona. En aquest temps, la seva obstinació principal s’ha centrat a prestigiar la professió de l’educador, que defineix com una de les més nobles de la societat tal com —assegura— està demostrant la pandèmia.
1. La COVID-19 ha accelerat el canvi de paradigma social, econòmic i cultural. En termes generals, quins reptes afronta el sector educatiu en aquest context?
Fa uns mesos, a la nostra universitat, vam investir doctora honoris causa Verónica Boix-Mansilla, professora a Harvard i considerada una de les màximes expertes en competència global i educació interdisciplinària. Ella sosté que vivim en un món global i interconnectat que afronta reptes importants com el canvi climàtic i les migracions. Lògicament, aquests fenòmens estan afectant l’escola.
En aquesta línia, jo assenyalaria tres reptes principals en l’àmbit educatiu. El primer, la digitalització, que la pandèmia ha evidenciat com una cosa fonamental. El segon, la globalització, que a Catalunya es tradueix, per exemple, en la necessitat d’acollir i integrar la immigració a les aules. I, finalment, assenyalaria la inclusió, és a dir, l’exigència que, com a professors, tenim a l’hora de desenvolupar les habilitats i potencialitats de cada alumne, independentment de les seves capacitats, perquè pugui fer emergir la seva millor versió.
2. L’oferta universitària actual en l’àmbit educatiu preveu aquestes transformacions profundes de la societat?
En el nostre cas específic, sempre ens hem preocupat perquè el nostre currículum acadèmic reflecteixi els canvis socials. Els plans d’estudi dels diferents graus en Educació que oferim incorporen les noves metodologies i la digitalització com un element transversal. Des d’abans de la pandèmia, disposem d’aules flexibles i dotades amb tecnologies digitals per a, per exemple, establir connexions amb universitats a l’estranger. També fa anys que fem una aposta decidida per la internacionalització i, avui, disposem de grups d’Educació Infantil i Primària bilingües, en els quals el 70 % de les assignatures s’imparteixen en anglès a càrrec de professors natius o amb nivell d’anglès natiu. Els alumnes d’aquests grups surten amb un nivell C2 de domini en aquesta llengua. I, per descomptat, estem compromesos amb el desenvolupament d’una escola inclusiva, que és una de les grans apostes i reptes de l’escola catalana.
3. L’educació ha de caminar cap a la interdisciplinarietat?
Sens dubte. La nostra facultat forma part del campus de salut de UIC Barcelona i això ens permet compartir sinergies amb altres disciplines com la bioenginyeria, la psicologia, la medicina, la infermeria o la fisioteràpia. Aquest és un gran valor diferencial, ja que els nostres estudis en Educació incorporen formació relacionada amb la robòtica, els primers auxilis, la psicopedagogia o la psicomotricitat. D’aquesta manera, el futur professor, a més a més d’una visió global, adquireix una visió multidisciplinària en temes que són fonamentals a l’hora d’ensenyar.
A més a més, hem posat en marxa un doble grau en Educació i Psicologia, pioner a Catalunya, que va més enllà dels estudis convencionals d’Educació. Entendre, des d’un punt de vista psicològic, què li passa a un infant, quines dificultats pot tenir i quines potencialitats pot desenvolupar, és fonamental a l’hora de poder ensenyar-lo.
Finalment, ser presents en un campus científic ens permet fomentar les habilitats STEM (Science, Technology, Engineering and Mathematics) entre els nostres estudiants. Això és una cosa fonamental a l’hora de desenvolupar la passió per la ciència per poder transmetre-la després als alumnes i afavorir, també, més equitat entre nois i noies en aquesta mena de disciplines.
4. L’emergència climàtica i el futur mediambiental del planeta ocupen també un paper central en el debat públic. Quin rol ha de jugar l’educador en aquest sentit?
L’educació mediambiental és fonamental per poder revertir la crisi climàtica. Per sort, cada vegada hi ha més consciència sobre aquests temes, però amb la conscienciació no n’hi ha prou. Calen uns coneixements profunds sobre la incidència que els nostres comportaments tenen en l’entorn ambiental.
La nostra facultat és capdavantera en aquest sentit i disposa d’un grup de recerca específic que fa anys que treballa en temes relacionats amb la sostenibilitat, el canvi climàtic i el medi ambient. A més a més, a començaments d’aquest curs acadèmic, vam inaugurar un dom geodèsic, una infraestructura pionera en l’àmbit educatiu a Espanya, que està habilitada com a aula per impartir classes i tallers didàctics sobre botànica, geologia, alimentació saludable i consum sostenible, entre d’altres.
5. Quina és la importància de la realització de pràctiques en la formació dels futurs professors?
Les pràctiques són fonamentals en qualsevol mena d’estudi professionalitzador, com és el cas de l’educació. No s’entendria que un mestre, igual que un metge o un infermer, per posar alguns exemples, no fes pràctiques abans d’incorporar-se a la professió. Però és que, a més a més, per a un professor, fer pràctiques és fonamental perquè ha de saber com i per què ensenya.
En els nostres estudis de grau hem incorporat la realització de pràctiques en alternança a segon i tercer curs, que ajuden a connectar la teoria i la pràctica, potencien el nivell de formació dels alumnes i els brinda la reflexió necessària per poder oferir un ensenyament de qualitat.
A més de les pràctiques en els centres propis de la Generalitat de Catalunya, els nostres alumnes poden acollir-se a un gran ventall de pràctiques a l’estranger i això els obre moltes portes en el mercat professional. Actualment, més del 90 % dels nostres estudiants s’incorporen a l’exercici de la professió al cap de pocs mesos d’acabar els estudis.
6. Quins consells traslladaries a una persona que estigui valorant cursar un grau en Educació?
El més important és que sigui conscient del repte que suposa estudiar Educació i que tindrà a les seves mans la formació dels futurs líders, que no és qualsevol cosa. És una professió multidisciplinària que requereix moltes habilitats i que és crucial per al desenvolupament de la nostra societat, tal com s’ha demostrat en la pandèmia.
A Finlàndia, que és un dels països amb més pes en els rànquings de l’OCDE, els millors alumnes d’institut són els que estudien Educació a la universitat. I això explica l’èxit del seu model educatiu. Aquí encara hi ha una visió errònia que entén que si no t’agrada estudiar la millor sortida és Magisteri. Cal trencar amb aquesta idea, perquè ser mestre és una de les professions més nobles que existeixen. El professor treballa amb les persones més vulnerables de la nostra societat, els nens, que són, al seu torn, les persones que tenen més potencial de desenvolupament. Que un nen arribi a tenir èxit en la seva vida personal i professional passa per les mans d’un mestre.