La tesi, dirigida pel Dr. Federico Hernández Alfaro i el Dr. Gwen Swennen, tenia com a objectiu analitzar en profunditat les aplicacions de la tomografia computada de feix cònic (CBCT) per a l’estudi de la via aèria superior. La tesi va obtenir la menció europea per articles.
El tribunal estava format pel Dr. Lluís Giner (degà de la Facultat d’Odontologia), com a president, el Dr. Calix de Clercq (Universitat de Lovaina), com a vocal, i el Dr. Pedro Infante (Universitat de Sevilla), com a secretari.
Sobre el projecte
Es tracta d’un projecte format per un compendi de tres publicacions científiques consecutives. El primer article és una revisió sistemàtica de la literatura sobre l’avaluació de la via aèria faríngia amb CBCT. En aquest treball s’analitzen en profunditat tots els estudis realitzats fins al moment, i es reflexiona sobre els paràmetres tècnics recomanables per a l’estudi de la via aèria, les condicions ideals d’escaneig, els programaris de processament d’imatges i el rigor dels resultats quantitatius disponibles. Amb tot això, s’estableix una base teòrica que permet concloure que la CBCT és una tècnica efectiva i fiable per a la indicació concreta d’analitzar la via aèria superior.
El segon article és un estudi pilot en què s’avaluen amb CBCT els canvis volumètrics a la via aèria faríngia de pacients sotmesos a procediments de cirurgia ortognàtica d’avanç mono o bimaxil·lar. L’estudi permet demostrar, amb significació estadística, que tant l’avanç monomaxilar aïllat (tant maxil·lar com mandibular) com l’avanç bimaxil·lar aconsegueixen augmentar les dimensions de la via aèria superior. A més, aquest augment volumètric es tradueix en una millora en la simptomatologia dels pacients amb apnea obstructiva del son.
Finalment, la tercera publicació aporta un protocol d’estudi de la via aèria superior que la classifica en subregions (nasofaringe, orofaringe i hipofaringe). Una de les troballes principals de la revisió sistemàtica realitzada en primer lloc havia estat la comprovació de la gran variabilitat de límits anatòmics emprats pels diferents grups d’estudi per avaluar la via aèria superior. En aquest context, el tercer article defineix uns límits anatòmics tridimensionals adequats per descriure les subregions de la via aèria superior, els tradueix a referències cefalomètriques estables en estudis de CBCT, i elabora un protocol de validació d’aquestes. A partir dels resultats es pot concloure que la categorització de la via aèria superior d’acord amb els límits proposats és tècnicament factible i estadísticament fiable. Per això, és de suposar que l’adopció d’aquests límits per la comunitat científica suposaria l’estandardització de l’anàlisi del tracte respiratori superior i possibilitaria la comparació imparcial entre diferents estudis. Davant l’excel·lent reproductibilitat dels mesuraments tridimensionals, la moderada reproductibilitat dels mesuraments bidimensionals indica que s’ha de prestar especial atenció a la tècnica de posicionament del cap durant l’escàner i subsegüent reorientació virtual d’aquest per tal d’optimitzar les xifres de reproductibilitat bidimensional d’aquest protocol.
