El Col·legi de Periodistes de Catalunya, el Consell de la Informació de Catalunya (CIC) i les onze universitats catalanes amb estudis de Periodisme van organitzar una jornada sobre ètica periodística a la seu de Barcelona del Col·legi el 25 de novembre passat en la qual es van presentar diferents ponències sobre l’exercici professional, la desinformació o la cobertura informativa de la COVID-19. Com a universitat impulsora, UIC Barcelona hi va contribuir amb dues ponències, a càrrec de la degana de la Facultat de Ciències de la Comunicació, Rebeca Pardo, i de la professora de la Facultat Laia Castro.

Sota el títol “Qüestions ètiques en les imatges de la COVID-19: del fotoperiodisme professional a les xarxes socials”, Rebeca Pardo va exposar els resultats de la recerca finançada per una beca de bioètica de la Fundació Víctor Grífols que ha treballat conjuntament amb la professora de la Universitat de Barcelona Montse Morcate sobre l’ètica de les imatges de la malaltia, la mort i el dol durant la pandèmia. La degana de la Facultat també va reflexionar sobre la fotodèmia, un concepte sorgit per l’allau d’imatges que es va produir durant la primera fase de la crisi sanitària i que va conduir a una infantilització de la societat, ja que no es va mostrar el patiment i el dolor real perquè els professionals no van poder accedir als hospitals i als tanatoris per documentar la realitat. En aquest sentit, va posar en relleu el conflicte entre el dret a la informació i el dret a la intimitat i va incidir en el problema de relat que comporta el desajust entre la realitat del que va passar i les fotografies que es van publicar. Finalment, va parlar del problema de l’intrusisme professional i de la precarització del sector i va reclamar confiança per als fotoperiodistes formats que segueixen les directrius del codi deontològic.

Per la seva banda, Laia Castro va presentar els resultats d’una recerca sobre el consum de notícies polítiques i la seva qualitat informativa a partir d’una enquesta a 28.000 persones en diferents països europeus. Sota el títol “Les dietes informatives més saludables: consum de notícies i coneixement polític en 17 països europeus”, Castro va descriure els cinc perfils de tipus de consumidors de notícies que hi ha en el context europeu: minimalistes, les persones consumidores ocasionals de notícies i informació política; consumidors de notícies a través de xarxes socials; tradicionalistes, persones que accedeixen a mitjans tradicionals i la televisió pública per informar-se; cercadors de notícies en línia, usuaris que busquen activament notícies tant en xarxes com directament en mitjans d’informació en línia de manera selectiva, i superconsumidors de notícies, persones que s’exposen a tota mena de mitjans amb molta freqüència. Finalment, va concloure que els consumidors que tendeixen a consumir mitjans tradicionals no només tenen més coneixement polític, sinó també més interès polític, més educació o més confiança en els mitjans que els que s’informen fonamentalment a través de les xarxes socials.

La jornada va evidenciar la importància que té actualment el seguiment del codi deontològic i va deixar algunes conclusions com la generació de sinergies amb la recerca; el treball que cal fer a les universitats per potenciar els continguts ètics, tenint en compte que és on es formen els futurs professionals; la lluita contra la desconfiança cap als mitjans, i la importància de l’alfabetització mediàtica entre joves i adults.

Pots tornar a veure la jornada en aquest enllaç.