05/12/2023

Ricardo Jiménez-Yáñez: ‘Sense un llenguatge clar es perden judicis que es podrien haver guanyat’

El jurista y profesor de UIC Barcelona y la doctora Diana Giner, de la Universidad San Jorge, han publicado el capítulo “¿What are Spanish Law Firms doing to Improve their Lawyers’ Writing Skills?” (“Qué están haciendo las firmas jurídicas españolas para mejorar las habilidades de escritura de sus abogados?”)

Els investigadors Ricardo Jiménez-Yáñez (UIC Barcelona) i Diana Giner (Universitat San Jorge) han publicat un capítol sobre la importància de l’ús d’un llenguatge jurídic clar en el volum titulat Popularisation as a Method of Knowledge Mediation in Legal Linguistics, de la prestigiosa editorial LIT Verlag. El treball compta amb la participació d’acadèmics d’universitats dels Estats Units, Noruega, Itàlia, Espanya, Dinamarca i Alemanya.

Aquesta contribució dels dos investigadors se centra a explorar com els principals despatxos d’advocats espanyols milloren les habilitats de redacció dels advocats. Amb aquest objectiu, l’estudi enquesta les signatures jurídiques més ben classificades a Espanya, segons el rànquing de Chambers and Partners, com són Broseta Abogados, Ceca Magán, Cuatrecasas, Ecija Advocats, Fieldfisher Jausàs, Gómez-Acebo & Pombo, Uría Menéndez i Toda & Nel-lo.

“El llenguatge clar és essencial en els tribunals perquè, sense aquest, es perden casos que podien haver-se guanyat”, afirma Jiménez-Yáñez. Segons el professor de UIC Barcelona i jurista, en l’àmbit de la contractació, el llenguatge senzill ajuda a navegar amb seguretat pel document i a definir sense ambigüitat els drets i obligacions de les parts. “Els principals despatxos ho saben i tenen equips de juristes i lingüistes treballant perquè el llenguatge jurídic sigui correcte, clar i precís”, assegura l’investigador, que defensa que els advocats es formin i practiquin cada dia per millorar el seu estil de redacció.

Tant en l’Administració espanyola, com en el món acadèmic i les signatures jurídiques, hi ha un interès creixent per actualitzar el llenguatge jurídic espanyol, la qual cosa implica passar per un procés de simplificació. “En els últims anys han vist la llum nombrosos estudis que exploren el nivell d’implicació de les institucions públiques i universitats en aquest sentit. No obstant això, cap fa referència a què estan fent els despatxos jurídics sobre aquest tema, o almenys no en l’àmbit espanyol”, comenta Jiménez-Yáñez després de la publicació del capítol, que pretén ajudar a omplir aquest buit. A més de les enquestes, la recerca també té en compte l’experiència docent dels autors en alguns despatxos jurídics espanyols. 

Les conclusions del capítol se centren a ressaltar la importància d’actualitzar l’escriptura dels advocats espanyols per incrementar la comunicació efectiva en un context globalitzat, en què les transaccions internacionals són cada vegada més freqüents.
Aquesta recerca s’insereix dins de les recerques del SGR 01336 (RESCAT 2030) i del projecte de recerca CONCONPAN, R+D+i PID2021-124298OB-I00.