- Més vistos
- Darrera visualització
Ricardo María Jiménez analitza en un estudi la representació de la fi d’ETA en la premsa espanyola
El professor de les facultats de Dret i Humanitats analitza editorials d’El Mundo, El País, La Vanguardia i El Periódico
El 4 de maig de 2018, cinquanta anys després del seu primer atemptat, ETA (Euskadi Ta Askatasuna, en català: Pàtria Basca i Llibertat) anuncia la seva dissolució. La premsa espanyola se’n fa ressò, però el discurs en els mitjans de comunicació té matisos diferents que ha analitzat pel professor Ricardo María Jiménez en l’últim estudi titulat “Frames del final del terrorisme d’ETA. Anàlisi argumentativa de quatre editorials espanyols”.
Jiménez, professor de les facultats de Dret i Humanitats de UIC Barcelona, explora en l’estudi la base ideològica i les estratègies argumentatives desplegades en els editorials de quatre diaris espanyols, concretament El Mundo, El País, La Vanguardia i El Periódico, del 4 maig del 2018. “S’han triat quatre capçaleres destacades de la premsa espanyola i que solen reflectir posicions ideològiques diferents. D’aquesta manera es pot analitzar si existeixen diferents posicionaments sobre la fi d’ETA. S’ha seleccionat aquest tema perquè, en sis dècades de la història d’Espanya, constitueix un fet i una actitud d’importància cabdal”, explica en l’estudi el filòleg i professor.
A conseqüència d’aquesta anàlisi, es descobreix la funció destacada del “relat” en els editorials d’El Mundo i El País, el paper de les víctimes en el conjunt dels textos periodístics estudiats, i fins i tot un posicionament diferent davant els presos etarres. “Mentre que El Mundo i El País pretenen desarmar les mentides d’ETA, buscant conservar la memòria de la veritat dels fets, en l’editorial de La Vanguardia es legitimen, veladament, les pretensions del grup terrorista, i fins i tot queda desdibuixada en el text d’El Periódico la crítica al relat dels terroristes per voler donar veu a tots els actors”, afirma l’expert.
Jiménez s’ha basat en un mètode híbrid per a l’anàlisi discursiva i argumentativa dels quatre editorials, resultat de la combinació d’alguns principis de l’Anàlisi del Discurs i de la Lingüística del Text, així com del Framing.
Aquesta recerca s’ha realitzat en el marc del projecte de recerca “El demos en l’imaginari de la nova política: el debat sobre la voluntat popular en el discurs públic a Europa” (FFI2015- 65252-R), finançat pel Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat (MINECO) del Govern d’Espanya, del grup de recerca GradUN.