Fruit dels seus més de 25 anys en l’exercici de l’advocacia, Morante Esteve
va anar recorrent la figura de l’acomiadament disciplinari procedent després de
la reforma laboral i, en concret, els requisits dels articles 54 i 55 de
l’Estatut dels treballadors, combinant la teoria amb la pràctica i aportant
nombrosos exemples per il·lustrar la ponència.

Així mateix, l’advocat va manifestar que “l’acomiadament és la màxima de
les sancions i no tots els incompliments mereixen la màxima sanció”. De
l’anàlisi detallada de les causes taxades d’acomiadament procedent, en opinió
del conferenciant, es desprèn que “l’empresari ho té molt difícil per poder
utilitzar la figura de l’acomiadament procedent a causa de la dificultat
probatòria i la poca predisposició dels magistrats a donar per vàlids aquests
acomiadaments, ja que prevalen sobretot, els principis d’innocència o in dubio pro operari”.

Finalment, en referència al títol que havia triat per a la conferència,
Morante Esteve va manifestar que “no és que sigui impossible acomiadar, sinó
que cal saber guardar les formes, s’ha de fer bé. No només ha de ser una causa
sinó que aquesta ha de ser habitual”.