La doctora Rosalía Rodríguez, membre del Grup de Recerca en Neurolípids de UIC Barcelona i directora del Grau en Ciències Biomèdiques, ha liderat l’estudi en col·laboració amb la investigadora de l’Innovation Center of Nanomedicine de Kawasaki (Japó), la Dra. Sabina Quader, i el seu grup, així com investigadors de la Universitat de Barcelona.

Per realitzar l’estudi, que s’ha dut a terme in vitro i in vivo en animals, es van dissenyar nanopartícules polimèriques, que encapsulen fàrmacs capaços d’inhibir un enzim implicat en el metabolisme de lípids en les neurones. “Vam comprovar, primer en cèl·lules neuronals i després en esferoides de neurones, com les nanopartícules tenien una capacitat més alta d’entrar en les neurones en comparació amb el fàrmac lliure”, explica la investigadora principal.

Rodríguez assenyala que estudis previs ja havien demostrat que la inhibició específica de CPT1A en neurones de l’hipotàlem reduïa la ingesta i afavoria la pèrdua de pes, encara que es produïa un bloqueig en altres teixits perifèrics que s’havia relacionat amb efectes indesitjats de fàrmacs. Per això, segons Rodríguez, calia dissenyar alguna estratègia que permetés bloquejar la CPT1A de manera selectiva en les neurones de l’hipotàlem, sense afectar altres tipus cel·lulars del cervell ni altres teixits, per regular la ingesta i l’obesitat. 

Segons la investigadora, aquest estudi obre la possibilitat d’utilitzar nanomedicines per dirigir una teràpia a un tipus cel·lular concret en el cervell i de tractar, a més de l’obesitat, altres malalties en què la CPT1A és important, com el glioblastoma, el càncer cerebral més freqüent i agressiu. Així mateix, Rosalía Rodríguez ha apuntat que també podrien beneficiar-se d’aquesta diana terapèutica pacients amb patologies que impliquin una alteració del metabolisme dels lípids en les neurones de l’hipotàlem.

Com afirma la investigadora, els resultats d’aquest estudi són un exemple més de com la nanomedicina està avançant amb passes de gegant per tractar malalties com el càncer, ja que permet alliberar fàrmacs de manera específica en una zona concreta de l’organisme, i minimitza les reaccions adverses associades a efectes no desitjats..

Consulta l’article.

Imatge: Sebastián Zagmutt Caroca