Bach va iniciar la conferència amb una anècdota sobre el magistrat Holmes del Tribunal Suprem dels Estats Units a inicis del segle XX. Arran d'això, va afirmar que: "En aquell moment, els jutges únicament aplicaven la llei sense tenir en compte la justícia, no incorporaven una perspectiva valorativa. Els temps han canviat i la tasca dels jutges també. Aquestes transformacions han sorgit en totes les democràcies avançades, amb un gran poder de la funció jurisdiccional, en el seu sentit més ampli".

Així, Bach va desgranar els principals canvis que s'han anat succeint al llarg de la història. El primer fa referència al canvi en les estructures polítiques durant el segle XX, quan es configura com a màxima garantia de la justícia el principi de la legalitat. La independència del poder judicial es fonamenta en l'imperi de la llei i en l'aplicació de la norma jurídica com a màxima expressió de la voluntat popular. "Aquesta aplicació havia de ser formal i automàtica. S'entenia que els ordenaments eren complets i la norma era clara. En aquest moment els jutges es trobaven limitats", va afirmar la vocal del Consell General del Poder Judicial.

Més endavant, amb l'Estat constitucional apareixen les constitucions rígides, que sotmetien també el legislador a la llei. "Són textos que incorporen principis i drets fonamentals que actuen com a vincles i límits que també lliguen al poder legislatiu, amb un nucli dur de garantia cap als ciutadans", va comentar la conferenciant. "Ja no és un jutge que només aplica la llei formalment i es desentén del resultat, sinó que la vinculació serà sempre en tant que hom sigui respectuós amb la constitució".

Finalment, va fer referència al factor de la globalització que afecta cada vegada més a tots els països, ha propiciat nous conflictes que fins aquell moment eren desconeguts i tenen una nova dimensió. En l'àmbit de la justícia també ha tingut influència fins al punt de crear nous espais normatius o normes internacionals. "S'ha passat d'un ordenament piramidal, intern i estatal a un nou paradigma d'un ordenament jurídic en xarxa, en què intervenen també nous organismes", va comentar Bach, "això estableix una certa seguretat jurídica, ja que la globalització intervé en tots els àmbits de la vida ."

Com a conclusió, Bach va fer una reflexió sobre l'augment del paper del poder judicial al segle XXI. "Aquesta ampliació es manifesta, per exemple, en la consideració de la justícia com un servei públic. Aquesta consideració és relativament nova, anteriorment no es concebia parlar de l'Administració de Justícia com es parla de sanitat o educació". I va destacar també que l'administració de justícia del nostre estat: "té un nivell de litigiositat molt superior al que hi ha en molts altres països europeus".