L’arquitecte va iniciar la sessió presentant una sèrie d’obres realitzades per autors no arquitectes, amb diferents materials i amb sistemes constructius que recull al blog Tectònica del qual és editor. En aquest sentit, el ponent va afirmar que “tot serveix i tot ha de ser objecte de la nostra mirada i tenir la més gran de les ambicions. S’han d’eliminar els prejudicis adquirits sobre els materials i les estructures. Un gest senzill pot arribar a tenir una gran potència arquitectònica”.

Al llarg de la conferència, Quintáns va analitzar dos projectes les diferències dels quals tenen com a origen el clima. El primer es troba a dues hores i mitja del seu estudi i el segon, a dos dies i mig. Un té un clima fred; l’altre, càlid. “Tots dos habitatges necessiten fer-se amb el que és necessari, i deixar de banda el que és superflu, per oferir el millor aixopluc: un, tancat; l’altre, obert. Un habitatge intenta mostrar la comprensió de segles de prova, destil·lats per a la comprovació, i en l'altre, la mirada posada en qui no fa gaire plantejava formes noves de construir”, explica Quintáns.

Carlos Quintáns (Muxía, La Corunya 1962) és un arquitecte atípic que compagina arquitectura, docència i periodisme. Ha impartit classes a l’Escola d’Arquitectura de La Corunya i a l’ESARQ-UIC. Al llarg de la seva trajectòria, ha rebut premis com el del Col·legi d’Arquitectes de Galícia en diverses ocasions i el Premi FAD Arquitectura d’Opinió. Actualment dirigeix les revistes “Tectònica” i “Obradoiro”.