L’objectiu d’aquesta jornada era crear un debat entorn d’aquest tema i d’un document elaborat per The Economist que, amb el títol de “La pandèmia silenciosa”, pretén posar sobre la taula la magnitud de l’hepatitis C. Aquest informe, a més, estimula la creació de mesures per impedir la transmissió a través, sobretot, de sistemes de cures de la salut, que representen el principal mitjà de transmissió d’aquest virus als països desenvolupats, com poden ser les xeringues que es comparteixen i s’utilitzen per a més d’una persona.

“En els anys 50 i 60 –va explicar la professora Navarro– encara no hi havia xeringues d’un sol ús i el material s’havia de desinfectar molt bé quan s’utilitzava entre diferents persones als hospitals. I això, sovint era un problema, si no es tenien les mesures higièniques adequades: era fàcil passar la malaltia d’una persona infectada a una altra”.

Segons l’OMS, aquest problema de salut requereix una atenció urgent ja que provoca la mort de 350.000 persones a l’any, i uns 150 milions de persones són portadores del virus. D’altra banda, curiosament no es coneix la forta incidència dels contagis en l’àmbit mundial, tot i que és totalment evitable i, en gran mesura, curable.

El debat en què va intervenir la Dra. Navarro era si cal invertir els diners que costa aquest cribratge o no.  “Com a metgessa especialista en medicina preventiva i salut pública, però també com a membre de la junta directiva del Fòrum Europeu de Pacients a Brussel·les –deia la professora–, penso que val més invertir en prevenció ara (sobretot quan es té el remei) que en complicacions després”.