“Tanca els ulls”, va dir el professor a un dels nens de la seva classe. “Tanca els ulls i escolta el ‘tango de Roxanne’ a Mouline Rouge. Tanca els ulls i fixa’t en els violins; només en els violins... –Ostres! Mai m’hi havia fixat! –Efectivament. T’has adonat de què t’he demanat? Que tanquessis els ulls; que no et distraguessis en res més”.

Era un exemple que explicava Malmierca, per parlar de les coses positives i negatives que poden tenir les noves tecnologies. “Són molts inputs que rebem cada dia i ens distreuen d’allò que és realment important; les eines digitals ens han ordenat moltes coses, però el cert és que ens impliquen posar menys esforç en el que fem i ens costa posar-hi atenció”.

Partint d’aquí, el ponent d’aquesta primera sessió Edu_aldia va remarcar la necessitat d’investigar sobre les tecnologies a l’aula. “No estem dient si és bo o és dolent; el que estem dient és que cal investigar. És urgent, doncs, que les entitats –públiques i privades– posin diners per aquestes qüestions i que deixin treballar-hi. Són eines –assegurava Malmierca– que han vingut per quedar-se, però cal que les coneguem”. I es preguntava: “Són útils, però, les hem introduït massa aviat a l’educació?”.

En aquest sentit, Domingo Malmierca aposta per anar a les arrels, “demanar permís als pares i dir-los que estàs experimentant amb els seus fills. Però sobretot, no crec que sigui una qüestió de normes i de controls parentals, sinó de valors i d’educació”.