Pots parlar-nos una mica de tu?

Soc María Carcaboso Abrié, tinc 21 anys i estic a quart de Periodisme a UIC Barcelona. Ara mateix soc redactora en la secció de Societat de la delegació de l’Agència EFE a Catalunya, gràcies a una beca de l’Agència i la Fundació “la Caixa” amb la qual vaig començar el novembre. Vaig estar vivint a Poznan (Polònia) durant sis mesos l’any passat amb una beca Erasmus. Vaig tornar just tres dies abans que comencés la guerra entre Rússia i Ucraïna. Viatjar i conèixer realitats diferents de la meva és el que més m’agrada, i tinc la sort de dedicar-me a una cosa que em permet tant viure-ho com explicar-ho.

Quines experiències laborals prèvies a la beca d’EFE/Fundació “la Caixa” tens?

Totes les meves experiències laborals han estat a través de contractes de pràctiques. Durant l’estiu de 2021, en acabar segon, vaig estar a Lavinia com a redactora d’Informatius Telecinco. No vaig poder viure l’experiència plenament perquè, a causa de la Covid, vaig treballar telemàticament, però va ser el meu primer contacte amb la professió i em va il·lusionar moltíssim. Més tard, al març de 2022, vaig entrar a l’agència Globe Comunicació i hi vaig estar fins a finals de juny. Quan vaig començar a estudiar no considerava dedicar-me a aquesta branca de la comunicació, però la veritat és que hi vaig encaixar i em va agradar, encara que també van ser pràctiques telemàtiques. Treballar des de casa és còmode a vegades, però a mi ja em començava a resultar una mica frustrant no haver trepitjat una redacció o una oficina en cap de les meves dues experiències de pràctiques.

Què vas fer llavors?

Va arribar l’estiu de 2022 i vaig poder enllaçar les pràctiques a l’agència de comunicació amb unes altres a Grupo Godó. Allà em vaig dedicar al Branded Content, és a dir, produïa continguts de marca que es publicaven en suports del Grup. En concret, vaig fer branded a La Vanguardia, Magazine La Vanguardia i RAC1. Vaig començar aquestes pràctiques amb moltíssimes ganes —suposo que per entrar en un grup gran—, però em vaig adonar que no era el que veritablement volia. Vaig acabar a Grupo Godó a principis d’agost, em vaig prendre unes setmanes de vacances i el dia 1 de setembre es va obrir el termini per presentar candidatures a la beca de l’Agència EFE i Fundació “la Caixa”.

Com et vas sentir quan vas saber que havies estat seleccionada?

Abans de saber-ho, recordo que tothom em deia que si no m’agafaven no passava res, que ja era un assoliment haver arribat fins a l’última fase, però res em tranquil·litzava, jo volia la beca. Vaig començar a llegir la relació oficial de becaris i els segons que van passar fins que vaig veure el meu nom —que potser van ser tres—, se’m van fer eterns. Quan vaig veure el meu nom vaig sentir un alleujament. Un alleujament que va durar poques hores perquè després em vaig començar a preocupar per si estaria a l’altura. Volia —i vull— fer-ho bé. Em va costar uns dies assimilar que havia arribat el moment de començar l’etapa que portava en el meu punt de mira des d’abans de començar Periodisme, però més em costava creure que tots els nervis i l’estrès que havia passat durant les proves quedaven enrere.

Com està sent la teva experiència com a becària d’EFE/La Caixa?

Al principi em va aclaparar una mica la situació perquè sentia una responsabilitat enorme. De fet, la continuo sentint, però reconec que he après a canalitzar la pressió que jo mateixa em poso. M’han donat una oportunitat enorme que valoro moltíssim i estic molt, però que molt agraïda. Com deia, estic a Societat, on hi ha redactors especialitzats en àmbits més concrets dins de la mateixa secció —educació, salut, feminisme…—. Jo toco una mica de tot.

Quin ha estat de moment l’aprenentatge més gran?

Des del punt de vista professional, és evident que en una agència de notícies de les característiques d’EFE et nodreixes moltíssim de tot el que saben els periodistes que hi treballen, perquè són professionals excepcionals que t’aporten moltíssim. Però ressaltaria que he tingut la sort d’estar en una secció en què tant els redactors com qui l’encapçala han estat disposats a ajudar-me des del primer moment perquè la meva feina, igual que la seva, també pugui arribar a brillar. M’atreviria a dir que és ara quan realment m’estic convertint en periodista perquè estic aprenent l'ofici amb passes de gegant.

Què t’ha aportat més enllà del que és professional?

Des que vaig decidir que optaria a aquesta beca fins que la vaig aconseguir, he vist en les persones que m’envolten generositat, bondat, altruisme… Becaris d’altres anys que ja fa temps que van acabar a EFE hi han sigut per ajudar-ne d’altres a aconseguir el que ells van tenir en el seu moment. Els meus companys de classe han estat els primers a alegrar-se quan els deia que, a poc a poc, anava superant fases. Amics m’han recordat la importància dels petits assoliments quan la meva autoconfiança flaquejava. I la meva família ha viscut igual d’intensament que jo tant els nervis com les alegries.

Per què vas decidir estudiar Periodisme?

El perquè de la decisió dista bastant de per què estudio Periodisme. Vaig començar perquè volia treballar al Telenotícies, a poder ser en la secció d’esports, però, des dels 17 fins als 21 he tingut molt de temps per madurar idees… Tinc curiositat permanent per conèixer, i m’encanta estar al dia de tot. A més, el Periodisme et permet provar i fer moltes coses i diferents entre si. La Maria que va entrar a UIC Barcelona volent fer actualitat sobre esports no està renyida amb la Maria que ha provat el món de les agències o amb la Maria que potser, d’aquí a uns anys, acaba a comunicació corporativa.

Quins reptes actuals creus que afronta el periodisme?

Jo crec que la desinformació és el repte més gran ara mateix. Sempre ha estat crucial contrastar fonts i verificar informació, però en l’era de la immediatesa ho és més que mai. Per sort, s’estan impulsant projectes de verificació molt interessants que lluiten contra les fake news i que exerceixen una tasca meravellosa: Maldita, EFEverifica, IVERES, VerificaRTVE, Newtral o Verificat.

Com t’han preparat a Periodisme de UIC Barcelona?

Que des que entrem a la Universitat ja tinguem un mitjà digital com Doblecheck per iniciar-nos i puguem tocar càmeres de televisió i trepitjar un plató i un estudi de ràdio ja marca la diferència. Sens dubte, és una molt bona oportunitat, però també reconec que has de saber esprémer-la. I més enllà de les assignatures, jo destacaria la quantitat de professors en actiu de la Universitat que estan disposats a assessorar-te i a ajudar-te i que, per a mi, han estat guies meravellosos. També destacaria que UIC Barcelona permeti fer pràctiques gairebé des del principi. És una cosa que ens ajuda a aprendre de la professió a nivells més pràctics, però també a saber on encaixem i amb què tenim facilitat, així com a establir relacions amb companys de professió que poden resultar molt útils.

Què t’agradaria fer en el futur?

En el futur pròxim, treballar fora. I tinc la sort que sigui ja una cosa segura gràcies a la beca a EFE, que té una durada de 18 mesos i els nou primers els fas en una delegació nacional, mentre que els nou següents són en una delegació internacional. No sé on acabaré, perquè encara no sabem en quins països oferiran places, però no em vull perdre per res del món ser corresponsal. En un futur més llunyà no descarto opcions perquè m’agraden moltes branques diferents dins de la Comunicació, cosa que considero que és una gran sort.