Tiziana Di Ciommo, advocada a PwC, presidenta del Grup d’Advocats Joves de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona i professora de la Facultat de Dret de UIC Barcelona, ​​va impartir al Saló de Graus una conferència sobre les faltes deontològiques en l’advocacia. 

La ponència va començar amb l’explicació de la paraula ‘deontologia’. Per entendre totes les vessants del concepte, Di Ciommo va citar el pare del terme, el filòsof anglès Jeremy Bentham. La deontologia va quedar definida com la branca de l’ètica el propòsit de la qual és establir els principis que han de respectar els qui exerceixen una determinada professió. 

Les normes morals que conformen la deontologia d’un ofici concret poden estar recollides per escrit. En aquest supòsit, es pot parlar de l’existència d’un “codi deontològic”, element que s’erigeix ​​en un mecanisme d’autoregulació per als professionals dedicats a aquest àmbit específic.

En el cas de l’advocacia, hi ha un codi deontològic. I, a més a més, hi ha establert un protocol concret d’actuació per al moment en què s’infringeix. Aquest protocol s’inicia amb una queixa davant la comissió de deontologia del Col·legi d’Advocats. A continuació, s’obre el procediment disciplinari, en què s’informa les parts implicades perquè presentin al·legacions. Un cop presentades, es poden donar dues situacions: l’arxiu del cas o una proposta de sanció, sempre ratificada per la Junta de Govern. 

Les sancions varien segons la gravetat de les infraccions. Una infracció lleu comporta una amonestació i una multa de fins a 1.000 euros; una infracció greu implica una inhabilitació que pot arribar a l’any i una multa que oscil·la entre els 1.000 i els 5.000 euros; les infraccions molt greus es tradueixen en una inhabilitació d’entre un i cinc anys i una sanció econòmica que pot anar des dels 5.000 fins als 50.000 euros. 

Finalment, cal tenir en compte que hi ha un altre tipus de conductes que, tot i ser infraccions deontològiques, comporten repercussions diferents. En aquest apartat trobem la mala praxi o actuació negligent i les conductes constitutives de delictes. En casos de mala praxi, s’ha de recórrer a l’asseguradora; els comportaments delictius cal derivar-los a la fiscalia. 

La conferència va tenir lloc en el marc del cicle de conferències de formació contínua que la Facultat de Dret organitza durant tot el curs.