“Toca-la una altra vegada, Sam”. Qualsevol aficionat, mínimament, al món del cinema relaciona aquesta frase amb un gran clàssic del cinema, Casablanca. En realitat, en la considerada la millor pel·lícula de 1943, mai arriba a dir-se aquesta frase. Una cosa semblant, això sí: “Toca-la una vegada” i “Toca-la, Sam”. És el que tenen les històries mítiques, que arriben a travessar fronteres més enllà de la realitat. D’anècdotes semblants va parlar Alfonso Méndiz, rector de UIC Barcelona i catedràtic de Comunicació Audiovisual i Publicitat a la Llibreria Troa-Garbí el 15 de febrer passat
“Com es va fer ‘Casablanca’?” era el títol de la conferència, que correspon a un dels capítols del llibre Cómo se hicieron las grandes películas . Alfonso Méndiz Noguero, l’autor, davant una trentena de persones, va impartir una sessió a la Llibreria Troa-Garbí de Barcelona. D’una manera molt amena, va desgranar tot el procés creatiu de la mítica pel·lícula —que es va emportar l’Oscar principal el 1943—, des que va començar sota el títol d’Everybody comes to Rick’s, fins a veure’s a la pantalla gran com tothom la coneix, Casablanca.
Méndiz va ser presentat per Àlex Gorina, crític de cinema i presentador a Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio, que s’hi va referir com “d’aquestes persones que no n’abunden, un professor i pensador”. A més a més, va parlar del llibre —publicat en dos toms— com de “dos gabinets de curiositats” que el “fan sentir com un personatge del segle XVIII”.
Fetes les presentacions, el catedràtic va acostar al públic el procés de creació de la pel·lícula, seguint els passos des de la compra de la idea fins a l’estrena de Casablanca, passejant pels llocs en els quals es va rodar la pel·lícula, desgranant la psicologia dels personatges i actors i explicant algunes de les anècdotes que van tenir lloc durant el rodatge, que va ser caòtic: “El set principal encara estava en construcció quan va començar a filmar-se, va haver-hi problemes de so… Era un autèntic caos i, no obstant això, va quedar una obra increïble”.
Les relacions entre els personatges són, segons Méndiz, “una de les joies més boniques de la pel·lícula” i gairebé sempre hi ha triangles entre ells. “És una història que continua sent fresca i jove, vuitanta anys després. Encara que passin els anys, sempre ens quedarà Casablanca”, va concloure.
Al final de la sessió va haver-hi temps per al diàleg amb el ponent. Alfonso Méndiz va aprofitar per agrair a Gorina la presentació i el lloc. “Per mi —va dir el rector de UIC Barcelona— és un honor que el millor crític de cinema que hi ha a Catalunya m’hagi presentat. Dono gràcies, també, a la Llibreria Garbí: ells compleixen 65 anys, nosaltres 25. Gràcies, perquè això no és una sala d’actes, però té aquesta màgia dels llibres, és un lloc on es tanca la saviesa i on podem descobrir moltes històries”.
© 2024 Universitat Internacional de Catalunya