Alfonso Méndiz, rector de UIC Barcelona, i Rebeca Pardo, degana de la Facultat de Ciències de la Comunicació i directora del congrés, van inaugurar el simposi amb discursos de benvinguda i agraïment als assistents i ponents per la seva participació.

La conferència inaugural va ser a càrrec de Javier Moscoso, professor de Recerca d’Història i Filosofia de la Ciència al Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC). Sota el títol “Coses per fer amb les dents. Història il·lustrada de la malaltia dental”, Javier Moscoso va fer un recorregut visual i històric sobre la relació entre les dents i el dolor i la relació entre les dents i l’amor.

“L’estudi i el coneixement de les dents, i la funció social i comunitària que té, va molt més enllà del que saben els dentistes en qualsevol de les seves varietats. També hi ha camps relacionats amb l’antropologia, amb la sociologia, amb la història del comerç, amb moltes altres branques del coneixement que em semblava que obrien un món sobre el qual valia la pena incidir”, va apuntar Moscoso.

El professor va assenyalar la importància de les narratives de la malaltia. “Crec que la temàtica d’aquest congrés és molt interessant: la manera en què el pacient expressa i narra la seva malaltia té un efecte positiu o negatiu sobre el mal que l’afligeix. Podem no solament millorar la nostra comprensió de l’univers de les humanitats, sinó també contribuir en la mesura que sigui possible a una manera de fer medicina que tingui en compte la pròpia narració dels pacients”, va afegir. El 2011, Moscoso va publicar Historia cultural del dolor (Taurus), traduït a l’anglès i al francès. És també autor de Promesas incumplidas. Una historia política de las pasiones (2017) y Historia del Columpio (2021).

El congrés ha inclòs comunicacions, conferències i visionats relacionats amb les narratives visuals de la malaltia, amb algunes aportacions sobre dol i final de vida/mort. Ha permès als assistents reflexionar sobre les narratives de la malaltia des de diferents prismes: el cos com a relíquia, el retrat fotogràfic en l’epidèmia de la sida, propòsit corporatiu, salut mental, càncer i COVID-19, entre d’altres.

La Dra. Rebeca Pardo, degana de la Facultat de Ciències de la Comunicació i investigadora principal del projecte Visibilitzant el dolor: narratives visuals de la malaltia i storytelling transmèdia (RTI2018-098181-A-I00) va impartir la conferència “De la imatge pacient a la mirada activa: recorregut per les representacions visuals de la malaltia”, en què va realitzar un recorregut històric i va aprofundir en la fotografia com a mecanisme per plasmar la malaltia. “En les xarxes socials, les imatges es converteixen en llocs de mediació i negociació virtuals per a milions de persones arreu del món. Hi ha un apoderament de la malaltia i noves representacions de la diversitat i de la bellesa”, va assegurar Pardo.

Montse Morcate, doctora en Belles arts, artista, professora de fotografia a la Universitat de Barcelona i investigadora va impartir la conferència: “Narratives visuals en temps de COVID-19: entre el document i la creació”. Morcate va rebre la beca de la Fundació Víctor Grífols i Lucas pel projecte Ètica de les imatges de la malaltia, la mort i el dol en temps de la COVID-19, juntament amb Rebeca Pardo.

Les investigadores van analitzar 9.000 imatges d’El Mundo, El País i La Vanguardia publicades durant la pandèmia. Es van adonar que no hi havia fotografies d’interior ja que hi havia molts problemes d’accés a l’hora de realitzar les fotografies.

La Dra. Carla Gracia Mercadé, professora de UIC Barcelona, va impartir la comunicació “Els límits de la bioficció en la fotografia durant la COVID-19”; i el Dr. Alfonso Freire-Sánchez (UAO CEU) i la Dra. Montserrat Vidal-Mestre (UIC Barcelona) van impartir la comunicació “Narratives de la malaltia en els videojocs: el tractament de la depressió i l’ansietat a través dels seus personatges”. La Dra. Patrícia Prieto-Blanco (Universitat de Lancaster, el Regne Unit) va fer la comunicació “Visibilitzant símptomes invisibles #LongCovid a Twitter”.

Els visionats han inclòs el curt Cuatro treinta, que aborda el tema de les malalties de la pell, amb el suport de l’Associació Acció Psoriasi, i La corba, dirigit per Jorge Luis Marzo i Fèlix Pérez-Hita, sobre l’ús de les corbes gràfiques en la representació de la pandèmia de la COVID-19. Anna Escurriola, directora del curt Cuatro treinta i professora de UIC Barcelona, ha assegurat que gràcies al projecte “m’han escrit pacients que s’han sentit molt reflectits amb el que passa al curt”.

El I Congrés Internacional Narratives Visuals de la Malaltia ha suposat una radiografia de la malaltia i el dolor, i també una oportunitat per fer networking, aprendre, i entendre una realitat complexa per poder desestigmatizar-la.