El dilluns 17 de maig, UIC Barcelona va oferir una sessió virtual dirigida al personal docent i investigador de plantilla de la Universitat, que tenia com a objectiu reflexionar sobre el sexenni en la recerca i la importància estratègica que té per impulsar una carrera investigadora, tant individualment com en grup.

Sota el títol “El paper del sexenni en la recerca”, el Vicerectorat de Planificació i Qualitat de UIC Barcelona va convidar Martí Casadesús, catedràtic de la Universitat de Girona i director d’AQU Catalunya, i Javier Llorens, catedràtic de la Universitat de Granada i coordinador d’avaluació de sexennis d’ANECA, els quals van participar com a ponents de la taula rodona i van informar el PDI de la Universitat sobre el paper del sexenni  com a element estratègic de la Universitat.

Tant l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya), com l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA), són organismes que tenen com a objectiu l’avaluació, l’acreditació i la certificació de la qualitat en l’àmbit de les universitats i centres d’ensenyament superior. AQU Catalunya, per la seva banda, té com a focus principal les titulacions, el professorat, els centres i serveis universitaris de Catalunya, mentre que ANECA és un organisme autònom adscrit al Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats focalitzat a tot l’Estat espanyol.

La sessió virtual va girar al voltant dels sexennis, un tram de recerca que reconeix el professorat universitari pels mèrits de la seva activitat investigadora. Se’n denomina sexenni perquè els sol·licitants han de sotmetre a avaluació una selecció dels treballs científics publicats durant un període de sis anys.

En aquest sentit, l’objectiu que tenen els sexennis en l’àmbit universitari i en la carrera professional d’un investigador és fomentar el treball de recerca dels docents de les universitats de tot l’Estat espanyol.

En les seves intervencions, Martí Casadesús i Javier Llorens van explicar els criteris d’avaluació per obtenir un sexenni i van reflexionar sobre la importància de la recerca com a principal motor de coneixement i transferència de les universitats catalanes i espanyoles. Tots dos van remarcar que la sol·licitud d’un tram de recerca és voluntària i, segons Llorens, “el nombre de sexennis és una mesura de prestigi acadèmic”. Així mateix, “el fet de tenir almenys un sexenni és un requisit per poder dirigir tesis doctorals, figurar com a investigador principal en projectes de recerca o formar part com a membre en tribunals de selecció de professorat” va confirmar el coordinador d’avaluació de sexennis d’ANECA.

Els dos ponents van coincidir a afirmar que el sexenni, i en particular la quantitat de sexennis atorgats als professors d’una universitat, és un indicador per mesurar fins a quin punt la recerca és estratègica per a la universitat i, conseqüentment, per posicionar-la.