La seva opinió coincideix en bona part amb la població resident que conviu amb aquest turisme i destaca que la concentració dels fluxos de visitants al voltant de les principals zones turístiques de la ciutat afecta els desplaçaments quotidians que fan i la qualitat de vida, fins al punt d’evitar o haver deixat de visitar algunes zones per no trobar-se amb aquesta problemàtica.

El projecte, liderat pel grup de recerca GRATET (Grup de Recerca en Anàlisi Territorial i Estudis Turístics) de la Universitat Rovira i Virgili (URV), suposa l’estudi més gran fet fins ara sobre els patrons de mobilitat de les persones que visiten Barcelona i com la seva presència afecta la població resident. A UIC Barcelona School of Architecture, ha encapçalat l’estudi la professora Marta Benages, i hi han participat Marta Catalán, Carmen Mendoza-Arroyo i Apen Ruiz. 

La recerca ha tingut la col·laboració de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), l’Ostelea Tourism Management School i el CoE Innovació Turística de l’Eurecat, i ha estat finançat per l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació ”la Caixa” en el marc del pla Barcelona Ciència 2020-2023.

La recerca de UIC Barcelona School of Architecture ha analitzat la percepció dels impactes de la mobilitat turística en la vida quotidiana dels residents de quatre barris de la ciutat: Barceloneta, Gòtic, Sagrada Família i Sant Antoni. Les investigadores han acompanyat els veïns i les veïnes en un passeig quotidià (tècnica d’entrevistes walk along) i se’ls ha preguntat sobre diversos aspectes relacionats amb els objectius del projecte com ara les percepcions sobre l’ocupació de l’espai públic, el trànsit, la presència de visitants, les decisions sobre els recorreguts, sobre les destinacions quotidianes escollides,  etc.

S’han entrevistat 60 persones entre les quals dones amb menors a càrrec i  persones grans, pel gran impacte que les mobilitats de la població visitant poden tenir en la seva vida quotidiana.

Els resultats de l’estudi adverteixen que els efectes de la massificació turística, a més de provocar un greuge diari entre la població resident, també comporten una pèrdua de sentiment de pertinença del lloc on viuen. Aquesta sensació de desarrelament s’accentua en la gent gran, més sensible als canvis que s’han produït aquests darrers vint anys, segons l’estudi. D’altra banda, s’ha constatat com la cadena de tasques quotidianes de cures i manteniment de la llar, principalment desenvolupades per dones, es veuen fortament afectades en barris d’alta afluència turística perquè augmenten el temps necessari per acomplir-les i la distància necessària que cal recórrer.