Després d’haver viscut un confinament, i haver travessat una llarga pandèmia, va sorgir aquesta iniciativa, impulsada per Gerència, com una oportunitat per crear nous vincles, reforçar els llaços existents i gaudir amb la comunitat UIC Barcelona, més enllà de la rutina del dia a dia a la feina, i generar un nou context de relació. 

La jornada va començar al matí amb una excursió, i va continuar amb un dinar a una masia. Els senderistes que van arribar a peu a la masia van fer una ruta de 6 km, passant per llocs com el viaducte de can Ribes i l’ermita de Sant Medir. I, amb un bon dinar es van trobar a la masia amb els qui, per qüestions logístiques i personals, no hi podien arribar a peu. No hi havia obligacions, només ganes de passar-s’ho bé. 

Durant la sobretaula, es va fer un distès concurs sobre “qui sap més coses de UIC Barcelona”, i es va premiar de manera simbòlica el “millor caminador” de la jornada, sempre amb un to de cordialitat i sabent que no era una competició, sinó una manera d’acompanyar, acollir i fer equip entre les persones participants. 

 “Friendly”, “divertida”, “sorprenent”, van ser alguns dels adjectius que van qualificar la jornada. La idea més compartida i amb què va coincidir tothom és que: “s’ha de repetir!”.