Els directors de la Càtedra We Care: Atenció al Final de la Vida de UIC Barcelona, Cristina Monforte i Joaquim Julià, han lamentat que cada any morin a Espanya prop de 80.000 persones sense rebre les cures pal·liatives que necessitarien. Segons els experts, hi ha desigualtats en atenció pal·liativa per comunitats autònomes a causa del diferent model sanitari de cadascuna. No obstant això, en els últims anys s’ha incrementat el nombre d’equips i unitats pal·liatives pediàtriques perquè hi ha hagut una conscienciació creixent sobre la necessitat d’implementar-les. Els investigadors també han apuntat que els equips de pal·liatius haurien d’estar formats com a mínim per professionals de la medicina, la infermeria, la psicologia i el treball social.

Segons un estudi elaborat pels investigadors de la Càtedra, en una primera visita amb el pacient, és necessari abordar tots aquells aspectes rellevants per a l’afectat a partir d’una entrevista clínica que té en compte més de 40 aspectes importants. En aquesta primera presa de contacte, “hi han de ser presents totes aquelles persones que desitgi el pacient, posant-lo sempre en el centre i prioritzant les seves decisions i preferències”, explica Joaquim Julià, codirector de la Càtedra.

Julià també ha recordat que és fonamental el desenvolupament d’una especialitat o bé d’una àrea de capacitació específica (ACE) que garanteixi que el professional és competent per a la provisió de cures pal·liatives de qualitat i amb preparació suficient per atendre casos amb alta complexitat. “Aquest model s’ha d’aplicar a medicina, infermeria i psicologia”, ha afirmat.

Sobre una possible Llei nacional de cures pal·liatives, Julià n’ha assenyalat la importància perquè oferiria un marc de regulació per determinar que l’accés a les cures pal·liatives ha de ser un dret de la ciutadania, encara que també ha destacat la necessitat de disposar de recursos per dur-la a terme.