Patrick Saliba és de Byblos, una ciutat molt antiga del Líban. El 18 d’abril, dins dels diferents actes que tenen lloc amb motiu de la Setmana Cultural, va impartir una conferència al Campus Sant Cugat, per explicar la situació actual dels cristians a l’Orient Mitjà. En la sessió, Marta García Campos també va parlar d’Ajuda a l’Església Necessitada (AIN), fundació de la qual és responsable de difusió.
Al setembre de 2014 Patrick Saliba va arribar a UIC Barcelona per cursar el Màster Universitari en Gestió Sanitària i a l’octubre de 2015 va començar el doctorat sobre infeccions hospitalàries. Preocupat pel desconeixement que es té a Europa de la situació dels cristians a l’Orient Mitjà, va decidir muntar aquesta sessió amb AIN, que tant està fent per ajudar els que pateixen persecució en molts llocs del món. “Gairebé un terç dels països del món –segons va recordar García Campos al principi– es troben en situació greu per aquest punt en concret”.
Durant la seva intervenció, Saliba va fer un recorregut pels diferents països i va recordar que el Líban “té el percentatge més alt de cristians de tota aquesta zona”. Actualment, el seu país acull dos milions de refugiats de països com Síria o l’Iraq, i Patrick ha conegut de primera mà el que viuen dia a dia els cristians d’aquestes terres: “Ser cristià a Europa és gratis, però en altres països del món cal pagar un preu molt alt per a això. A Síria –va afirmar– van arribar a matar més de cinc mil cristians en una nit, durant la invasió de Daesh”.
El doctorand en Salut va fer referència als diferents països que, com Síria, no tenen llibertat de culte, tot i que, històricament, la presència de cristians a l’Orient Mitjà (i més enllà) ha estat sempre molt nombrosa: el Sudan, el Pakistan, Nigèria, Etiòpia, l’Índia, el Vietnam, Qatar, el Iemen, Somàlia... “A l’Iran, totes les esglésies tenen càmeres per assegurar que cap musulmà es converteixi”. De fet, assegura, “tot i arriscant la vida, cada vegada són més nombroses les conversions de l’islam al cristianisme”.
No obstant això, Patrick es va mostrar optimista. “És cert –va afirmar– que viuen amb la sensació que tenen un examen final just l’endemà, cada dia, però viuen la fe d’una manera molt profunda i això els sosté”. Per això, va concloure, “és millor pregar per ells, no lamentar-se. I parlar d’aquestes coses a tothom perquè la realitat es conegui”.
