En un context d’extrema fragmentació de les audiències, la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC Barcelona) investiga sobre els criteris que ha implementat la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) per convertir el programa Eufòria en un fenomen de masses que ha aconseguit traspassar els límits de la pantalla de televisió.

“‘Eufòria’: un estudi de cas” és un encàrrec de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), fruit d’un conveni de col·laboració amb UIC Barcelona. El projecte analitza les claus de la planificació i execució de l’estratègia transmèdia de la CCMA com a model d’èxit per millorar la capil·laritat dels productes televisius en la resta de canals.

La recerca té com a objectiu descriure el programa i la seva dimensió transmèdia a partir d’una anàlisi qualitativa, que conté entrevistes semiestructurades amb els principals professionals implicats en l’execució d’Eufòria.

La investigadora principal del projecte és Marta Narberhaus, professora de la Facultat de Ciències de la Comunicació de UIC Barcelona. Narberhaus és doctora en Comunicació, especialista en programació informativa infantil i autora, entre altres publicacions, de “Rendició de comptes dels mitjans en l’era digital: visions dels periodistes i ciutadans catalans i propostes d’actuació" i “Children’s News. Topics, information quality and audience reception around Newsround, Logo and Info K”.

“Amb l’estudi de cas d’‘Eufòria’ hem volgut analitzar un cas d’èxit pel que fa a l’audiència, i esbrinar quines accions i decisions dels professionals que estaven implicats han estat determinants en la repercussió del programa”, ha apuntat Narberhaus.

La professora ha assenyalat la importància de les xarxes socials i de les accions transmèdia a l’hora de consolidar el fenomen Eufòria. “Amb ‘Eufòria’ molts nens i nenes, també adolescents, han tornat a la televisió convencional. Fins i tot es parla del fenomen pizza i ‘Eufòria’ dels divendres a la nit, i això ha estat possible gràcies, entre altres coses, al desplegament digital que ha fet el programa a xarxes socials com Instagram i Twich”. Narberhaus considera que s’ha tingut molt en compte el llenguatge del públic més jove en aquestes xarxes.

La investigadora destaca que Eufòria és l’evolució del concurs de talents televisiu al nostre país, i que s’allunya de la televisió agressiva. “’Eufòria’ aposta per un to positiu, en què els concursants són companys més que contrincants”, destaca.